Balears reactiva la seva xarxa de seguiment de la Posidònia

El projecte recupera estacions de control marí a les quatre illes per millorar la conservació

En què consisteix?

La Xarxa de Seguiment de la Posidònia a les Illes Balears torna a estar operativa després d'anys d'inactivitat. La iniciativa reprèn el vincle entre administració i ciutadania per observar l'evolució d'un hàbitat essencial per a la salut del litoral.

DESCARREGA PDF ITS

Dades

TÍTOL DEL PROJECTE A LA CONVOCATÒRIA
Pla de monitorització de la posidònia
LOCALITZACIÓ
Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera
Entitat que presenta el PROJECTE
Govern de les Illes Balears
Entitat que executa el projecte
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Codi del projecte
ITS2016-010
Import total del projecte
130.000 €
Import concedit ITS
130.000 €
Import executat
130.000 €
Any convocatòria
2016
Estat d'execució
Executat
Finalitat
Medi Ambient
Execució pressupostària
Executat: 100%
Última sol·licitud de dades
11.02.2021

El projecte

Les praderies de Posidònia oceànica cobreixen més de 600 km² de fons marins a Balears i representen un dels seus ecosistemes més valuosos. La seva presència garanteix la transparència de l'aigua, l'estabilitat de les platges i la biodiversitat. No obstant això, la pressió turística, el fondeig irregular i el canvi climàtic han posat en dubte la seva resiliència.

Entre 1999 i 2011, la Direcció General de Pesca i Medi Marí va coordinar una xarxa de seguiment amb participació ciutadana, que va arribar a comptar amb 36 estacions repartides entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Aquestes estacions van permetre recollir dades clau com la densitat de cobertura, la presència d'espècies indicadores o la proliferació d'algues invasores. Amb el temps, el projecte va perdre continuïtat i va quedar inactiu.

L'actuació finançada ha permès reactivar aquesta xarxa, recuperant estacions existents i posant-ne en marxa altres de noves pròximes a les originals. No només s'ha invertit en la reposició de materials de mostreig, sinó també en el teixit de confiança amb voluntaris i entitats locals. Aquesta dimensió col·laborativa resulta essencial perquè la informació obtinguda sigui constant i territorialment representativa.

Gràcies a aquesta iniciativa, s'ha restablert un sistema que no només millora la planificació i la gestió del medi marí, sinó que reforça la implicació ciutadana en la conservació. La recuperació de la xarxa de seguiment representa un pas estratègic en la protecció de la posidònia, un hàbitat fonamental en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat i la regressió costanera a les Illes Balears.