Projecte de restauració del Castell de Cabrera

El projecte

El castell de Cabrera és una fortificació, situada en l'Arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca, en el major Parc Nacional marítim-terrestre d'Espanya.

Situada a 72 m sobre el nivell de la mar, sobre la punta oriental de l'entrada al port natural de la major de les illes que conforma l'arxipèlag, és una sòlida mola hexagonal, testimoni d'innombrables avatars de la història.

De 1410 data la primera referencia histórica en la que se menciona a los torreros, encargados de la vigilancia y el mantenimiento de la primitiva torre, que mediante señales de fuego y humo comunicaban a la torre más próxima, la de sa Rápita, un posible ataque a la costa mallorquina.

De 1410 data la primera referència històrica en què s'esmenta als torrers, encarregats de la vigilància i el manteniment de la primitiva torre, que mitjançant senyals de foc i fum comunicaven a la torre més propera, la de sa Ràpita, un possible atac a la costa mallorquina.

Al segle XVI, amb l'increment dels setges de pirates i corsaris a la Mediterrània, el castell va ser destruït i reconstruït fins a deu ocasions. En 1510, dues galeres berberisques van atacar Cabrera, van captivar als torrers i pescadors destruint la torre, afortunadament un sobtat temporal va permetre l'arribada a temps d'ajuda, que va alliberar als captius. En 1550, el corsari turc Turgut, al front de 1.500 homes, va prendre l'illa, es va apoderar de l'artilleria del castell i va enderrocar totalment l'edifici. Al segle XVI després de la seva reconstrucció, es va habilitar-hi una capella on els clergues anaven a celebrar missa per a la guarnició.

En 1715, en el context de la Guerra de Successió espanyola, tenia encomanada la vigilància de possibles incursions borbòniques. Aquesta va ser l'última vegada que es va realitzar foc artiller des del castell.

Entre 1809 i 1814, Cabrera es va convertir en presidi de soldats napoleònics i el castell va ser habilitat com a hospital de campanya. D'aquella època és una inscripció gravada en un dels murs de la fortalesa: «Fleury Grapain prisonnier en 1809 et 1810». El castell també va ser utilitzat com a hospital de quarantena en temps d'epidèmies.

En 1949 va ser declarat bé d'interès cultural (BIC), sobre la protecció dels castells espanyols, i l'última reforma és de l'any 1982.

Des de la torre es tenen unes immillorables vistes a l'illot de sa Conillera, la bocana del port amb la punta de sa Creueta i el cap de Llebeig, la caleta des Forn, s'Espalmador, i sa Platgeta.

Aquest Parc Nacional, declarat el 1991, el componen una illa principal, Cabrera Gran i 18 illes menors, de les quals l'illot de sa Conillera és la més important.

En 2019 es va aprovar la llei per incrementar la superfície protegida de parc, de 10.000 a gairebé 90.000 hectàrees d'extensió, amb el que ha passat a convertirse així en el major Parc Nacional marí de la Mediterrània occidental. Amb això el parc dóna la màxima protecció legal a espècies amenaçades entre les quals s'inclouen corals, dofins i balenes.