“Cal enfortir la resiliència dels boscos davant de fenòmens extrems”

Quina és la situació actual dels boscos a Balears i com els afecta el canvi climàtic?

Els boscos ocupen aproximadament la meitat del territori: unes 225.000 hectàrees. Aquesta superfície ha augmentat des dels anys 70 per l'abandonament rural i de l'aprofitament forestal. Això fa que avui hi hagi més combustible i masses més denses. Amb onades de calor cada vegada més intenses i prolongades, la vegetació pateix un estrès hídric important que afebleix els arbres i els fa més vulnerables a plagues, malalties i incendis més virulents. A més, fenòmens extrems com els temporals de vent o de neu són més freqüents i afecten milers d'arbres.

És urgent actuar?

Sí. Es detecten símptomes clars de deterioració: arbres defoliats, més mortalitat, masses afectades per malalties o per la processionària, zones cremades on costa que torni a créixer el regenerat… Per evitar processos de desertificació, és urgent intervenir.

En què va consistir el projecte d'adaptació forestal finançat per l’ITS?

L'objectiu era protegir el bosc públic, que representa al voltant de l'11% de la superfície forestal. Es va actuar en nou finques, amb 55 hectàrees tractades. Encara que sembli poc, protegir aquestes 55 hectàrees significa protegir centenars d’hectàrees dels voltants. Es van realitzar ajudes a la regeneració natural, corts de rebrots, aclarides, podes i tractaments preventius contra incendis, com faixes de defensa.

On es van dur a terme aquestes actuacions?

Principalment a s’Albufera des Grau, Son Real, S’Arboçar, Cúber, Canons (Artà), Planícia (Banyalbufar), la Comuna de Muro i al Parc Natural de Llevant. A Son Real es van intervenir 13,4 hectàrees; a S’Arboçar, 15,2; i a Cúber, 10,8.

Quins indicadors permeten avaluar si un bosc està més preparat o no per al canvi climàtic?

N’hi ha molts: mortalitat d'arbres per hectàrea, falta de regeneració natural, poca llavor fèrtil, defoliació o pèrdua de densitat a les copes, danys per plagues i malalties, superfície cremada o afectada per tempestes. També existeixen criteris europeus de gestió forestal sostenible, com l'anàlisi de contaminants atmosfèrics o el seguiment dels nivells de defoliació. En zones on la regeneració no prospera, a Mallorca és habitual que hi influeixin les cabres.

Hi ha zones especialment sensibles?

Sí. Les comunitats adaptades a condicions extremes, com les cotes altes de la Serra de Tramuntana, corren més risc si aquestes condicions s'empitjoren. També els boscos de ribera, que depenen de temperatures i humitat molt concretes, sofreixen molt amb les sequeres i les onades de calor.

Quines tècniques s'utilitzen per millorar la resiliència forestal?

Reduir la densitat del bosc per disminuir la competència per l'aigua; repoblar amb espècies menys sensibles a l'estrès hídric, com els ullastres; afavorir la regeneració natural a partir de llavors per mantenir la diversitat genètica; crear mosaics agroforestals més resistents a pertorbacions; o promoure boscos mixtos, perquè en haver-hi diverses espècies és més probable que alguna resisteixi. També s'impulsa l'aprofitament de biomassa per a calderes d'energia renovable.

Quins beneficis aporten aquestes actuacions?

La gestió forestal sostenible assegura la conservació de les masses forestals i dels hàbitats associats, manté espècies autòctones més resistents i limita la proliferació de plagues. Els mosaics agroforestals fan els paisatges més resistents al foc i donen refugi i aliment a més espècies, com els pol·linitzadors.

Aquestes actuacions tenen en compte la fauna i la flora protegides?

Sí, totalment. La gestió forestal sostenible incorpora els plans de protecció d'espècies, tant de flora com de fauna, perquè les actuacions no interfereixin amb els seus hàbitats.

Com ajuden aquestes tècniques a prevenir incendis forestals?

Redueixen la càrrega de combustible i dificulten la propagació del foc. Si hi ha un incendi, el fan menys virulent. Les faixes de defensa, els punts estratègics de gestió i les zones de baixa densitat permeten crear àrees segures perquè els equips d'extinció puguin fer feina.

Quins efectes tenen els fenòmens extrems com els vendavals o les nevades?

La caiguda massiva d'arbres. Això augmenta el risc d'incendis i de plagues. És una cosa molt recurrent i ja ha passat tant a Menorca com a Eivissa o Mallorca.

Aquestes actuacions estan connectades amb plans europeus o nacionals?

Sí. Sempre s'emmarquen en el Pla Forestal de les Balears, el Pla General de Defensa contra Incendis i en l'Estratègia Forestal Europea.

Quins són els pròxims objectius?

Continuar integrant l'adaptació al canvi climàtic en la planificació forestal; reforçar la resiliència dels boscos davant de fenòmens extrems; assegurar la regeneració natural; promoure la bioeconomia i l'ús de biomassa com a energia renovable; ampliar els programes d'educació ambiental; i fomentar la recerca i el seguiment continu per tal d’ajustar les polítiques forestals.