"El principal problema que tenim aquí és la crisi de la terra"

APAEMA va néixer per impulsar l'agricultura ecològica. En quin punt és avui aquest model?

Fa anys que l'agricultura ecològica creix de forma constant: cada vegada hi ha més operadors, més agricultors i més hectàrees. És un model en creixement davant l'agricultura convencional, més en regressió. Tot i això, la situació general del sector agrari a Mallorca és complexa, amb molts factors externs que dificulten l'activitat i amb empreses vinculades al sector que han anat tancant els darrers anys.

Es defensa que el futur passa per l'agroecologia. Per què és tan important aquest canvi?

L'agroecologia implica tancar cicles i apostar per una agricultura més arrelada al territori menys dependent de factors externs. Ara mateix veiem com l'encariment del petroli afecta directament els costos de producció, per exemple en fertilitzants. Això fa que l'agricultura convencional sigui més cara i més vulnerable. Si depenem de produir aliments fora, la nostra economia i la nostra sobirania alimentària són més fràgils. Per això és clau un model més integrat, amb agricultura i ramaderia connectades.

En els darrers anys ha crescut el nombre de productors ecològics. A què es deu aquesta tendència?

Gran part de la gent que s'hi incorpora al sector ja ho fa directament en ecològic. No es plantegen el model convencional perquè hi ha demanda. De fet, Balears és la comunitat amb més consum de producte ecològic, però no tenim prou productors per cobrir-la, sobretot en producte fresc.

Tot i aquest creixement, encara hi ha dubtes. Quines barreres hi ha?

Hi ha barreres generacionals i també de desconeixement. L'edat mitjana del pagès convencional és molt alta, i canviar de model a aquestes edats costa. A més, molta gent pensa que l'agricultura ecològica és menys productiva o menys rendible, i això és per desconeixement. Té les particularitats, requereix aprenentatge, però quan es domina, els resultats són bons.

¿L'accés a la terra és un dels grans problemes?

És el principal problema. El terra rústic s'està convertint en un bé immobiliari. Si pots construir a parcel·les de 14.000 metres, al final el que fas és convertir-les en solars. Això hipoteca el futur agrari de l'Illa. A més, cada nou habitatge implica consum d'aigua, sovint destinat a jardineria i no a producció alimentària. Estem mirant la rendibilitat a curt termini sense veure'n les conseqüències.

Per què és clau el model associatiu?

Perquè de manera individual és molt difícil competir en un món globalitzat. Associar-nos ens permet tenir dimensió, organitzar-nos millor i arribar més lluny del que podríem per separat.

Com afecta la globalització el sector agrari balear?

Ens afecta directament. No estem protegits. Competim en un mercat global amb productes que no han de complir les mateixes normatives ambientals o socials que nosaltres. Això fa que no competim en igualtat de condicions.

Quines iniciatives impulsa APAEMA per enfortir el sector?

Hem impulsat projectes com la cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca, que ha permès comercialitzar producte ecològic que abans no tenia sortida. També hem desenvolupat projectes per coordinar la producció hortícola i arribar a grans distribuïdors, hotels o restauració. Tenim l'Obrador, que permet transformar producte i donar-li valor afegit, i projectes com a Pastura Plus, sobre agricultura regenerativa.

Més enllà de produir aliments, quin paper té l'agricultura al territori?

És un paper bàsic. Els pagesos gestionen entre el 70% i el 80% del territori. Si l’activitat no és rendible, aquest territori s’abandona o canvia d’ús. I aquesta conservació del paisatge no es remunera, tot i que és una imatge clau per al turisme. El problema és que els sectors econòmics més forts no aposten prou pel producte local.

Quina relació hi hauria d'haver entre turisme i sector primari?

El turisme hauria de ser tractor del sector agrari. Igual que al seu dia hi va haver inversions per desenvolupar el turisme, hi hauria d'haver una relació més directa que permetés créixer el sector primari. Ara mateix els marges són tan baixos que no es pot invertir ni innovar, i això en limita molt el desenvolupament.

Com es pot atraure els joves al camp?

És complicat si el sector ofereix baixos rendiments, molt de sacrifici i condicions dures. No hi ha horaris, no hi ha caps de setmana. Si no fem el sector més atractiu, no hi haurà relleu. Però això també passa en altres oficis: forners, electricistes... és un problema més ampli.

Ets optimista amb el futur del sector agrari a Mallorca?

Estem en un moment crític. Si no es prenen mesures valentes, en 10 o 15 anys quedaran molt pocs pagesos. Probablement quedaran explotacions grans, però desapareixerà el model més tradicional. I és una qüestió que com a societat ens hauríem de plantejar: si volem mantenir el territori, el paisatge i tot allò que representa l'agricultura, hem d'apostar per això.