“Intervenir el mínim possible per no alterar el bé patrimonial”

Quin era l'estat de la Torre de Rambla abans d’iniciar les obres?

Presentava una degradació severa als paraments exteriors, amb erosió del marès i despreniments de carreus i maçoneria. A la planta baixa s'havien perdut parts de la volta i una fracció rellevant dels cantells interiors; el procés de meteorització avançava ràpidament i comprometia l'estabilitat del conjunt.

Quins riscos existien si no s'hi actuava a temps?

A més del perill per a la seguretat per caigudes de material, el bé corria el risc de perdre elements originals de manera irreversible. En aquest tipus de processos, quan la degradació s'accelera, cada temporal de vent i de salinització agreuja el dany i redueix les possibilitats de conservació autèntica.

El projecte manté la torre a “estat de semirruïna”. Per què aquesta opció i no una reconstrucció completa?

Perquè la torre conserva elements originals valuosíssims i la prioritat va ser preservar l'autenticitat. Es va consolidar l'estructura sense restituir tota la volumetria: l'objectiu era que el bé es llegís tal com ha arribat fins a nosaltres, evitant afegir peces la posició original de les quals no es pogués acreditar amb certesa.

Com es va equilibrar aquest respecte històric amb la seguretat estructural?

Es van reforçar els encadenats verticals de carreus de marès —l'esquelet— i, en lloc de recompondre amb pedra tot el farcit, es va fer servir morter de calç compatible per aportar consistència. Així s'estabilitza el conjunt amb una intervenció mínima, llegible i reversible en la mesura del possible, d'acord amb la normativa i les cartes internacionals de restauració.

Quins materials i tècniques es van fer servir i amb quins criteris?

Es va partir de l'estudi i l'anàlisi de morters per garantir compatibilitat amb el suport petri. Es va reutilitzar, sempre que va ser possible, la pedra original caiguda al costat de la torre; quan no, es van seleccionar carreus de marès amb característiques els més propers als originals. Es van diferenciar clarament els afegits respecte a allò preexistent per assegurar-ne la lectura històrica.

Fins a quin punt es va poder reprendre material original?

Bona part del material després a l'entorn de la torre es va reincorporar, especialment a zones on es podia deduir amb rigor la seva ubicació. En els encadenats que ho requerien, es van substituir peces per altres de noves de marès, prioritzant compatibilitat i exercici estructural.

Quins van ser els reptes tècnics o logístics principals de l'obra?

L'accessibilitat: l'enclavament és a costa rocosa, amb fort pendent, dins del Parc Natural i del domini públic maritimoterrestre. El transport rodat era inviable i l'alternativa marítima complexa; per això va ser necessari utilitzar helicòpter per mobilitzar materials i equips amb seguretat i mínima afecció.

La torre pateix un clima marí molt agressiu. Quines mesures garanteixen la durabilitat?

Es van aplicar revestiments i morters de calç formulats a partir d'assajos, incorporant àrids adequats per resistir humitat i salinitat. La solució és coherent amb la fàbrica original i admet manteniment a llarg termini: la clau és compatibilitat material, transpirabilitat i revisions periòdiques per a petits recalibratges.

Què aporta aquesta consolidació al patrimoni menorquí?

Integra la torre en un ampli relat: forma part d'una xarxa d'onze torres britàniques (1798–1802) que articulaven la defensa dels punts vulnerables de la costa. Conservar-ne l'autenticitat ajuda a comprendre millor el llegat britànic i la singularitat de Menorca, i suma una fita patrimonial a un paisatge ja protegit.

Com s'incorpora al'oferta cultural i turística del municipi?

La seva ubicació al Parc Natural de s’Albufera des Grau i al costat del Camí de Cavalls permet enriquir rutes senderistes que combinen paisatge i patrimoni. La torre, estabilitzada i llegible, esdevé un recurs d'interpretació accessible per a residents i visitants que recorren el litoral de Maó.

Quins usos estan previstos i com s'interpretarà pel públic?

No es contempla un ús interior: el valor és la lectura paisatgística i educativa. Ja s'hi han instal·lat panells interpretatius que expliquen context històric, funció defensiva i organització interna d'espais, amb suport de fotogrametries per facilitar-ne la comprensió in situ.

Per acabar, quin missatge traslladar a qui s'acosti a la torre de Rambla?

Que entengui la torre com a part d'un conjunt únic a la Mediterrània i com a testimoni de capes històriques diverses. Conservar-la “tal qual” permet gaudir del paisatge i, alhora, aprendre per què aquest llegat és irreemplaçable per a Menorca.