Assistència tècnica per a la redacció del projecte i tramitació de les obres de la remodelació de la dessaladora de la Badia de Palma

El projecte

Se calcula que un 20% del territori espanyol presenta problemes de mancança d’aigua. Al nostre país l'origen de l’agua destinada a la producció d’aigua per a consum humà procedeix de diverses fonts: aigües superficials continentals,  aigües  subterrànies  i aigües  costaneres. 

Una elevada població i activitat turística, i una forta demanada per a regadiu agrícola, condicionen la disponibilitat i la necessitat de noves fonts d’aigua de  gran  qualitat.  Les  tecnologies  més  utilitzades  a  nivell  mundial,  són  la  dessalació  i la destilació. A Espanya, actualment s’utilitzen majoritariament els sistemes de dessalació mitjançant membranes semipermeables d’osmosi inversa (OI), en lloc de la destilació (o evaporació) que resulta molt més costós des del punt de vista energètic.

A més, a causa dels  efectes  del canvi climàtic, s’està incrementant l’ús d’aigua de mar, amb la instal·lació de plantes d’aigua dessalada i potabilitzada, per a proveir les zones  costaneres, especialment en zones turístiques com ara és el cas de les Illes Balears.

La dessaladora de Badia de Palma, va entrar en funcionament l'any 1999 i en l'actualitat la capacitat de producció màxima està lluny de la potencial, el que no garanteix el compliment de la quota de producció en anys de sequera, ja que la majoria dels equips de l’IDAM i les seves instal·lacions annexes estan obsolets i han arribat a la fi de la seva vida útil. A tot això se suma que s'ha produït l'obsolescència tecnològica de la planta, dificultant i encarint les reparacions, sent menys eficient energèticament, ja que consumeixen un 20% més, que instal·lacions modernes.