"A Mallorca hi ha joves que ningú veu i necessiten oportunitats"

Quan van detectar que hi havia joves invisibles que necessitaven un programa específic?

Ho vaig detectar quan vaig començar a la fundació i vaig crear el programa educatiu. Vaig veure que els menors que participaven als campaments i a les escoles d'estiu eren sobretot nens de classe mitjana i alta, o venien derivats des de les escoles, on ja hi havia famílies amb certa consciència ambiental. En canvi, els joves en risc d‟exclusió no podien pagar 400 euros ni tenien suport familiar per accedir a aquestes activitats. Per això vam veure la necessitat de treballar amb serveis socials i obrir espais també per a ells.

Com va néixer llavors el projecte “Joves Invisibles”?

Tot va començar quan Flor de Sal va voler patrocinar activitats ambientals. Vaig proposar unir educació ambiental i educació social, cosa que mai no s'havia fet. Vaig suggerir començar a Campos, que és on treballa l'empresa, i els serveis socials ho van acollir amb molta il·lusió. A partir d'aquí dissenyàrem tallers setmanals on mesclàvem reciclatge, plàstics, cura personal i ioga. M'he de cuidar primer per poder cuidar.

En què es basen els tallers?

S'articulen en tres pilars: l'autocura, amb un ioga divertit i accessible; l'educació ambiental; i el contacte directe amb la natura. Molts nens no havien fet mai snorkel ni vist el que hi ha sota l'aigua. És fort que, vivint a Mallorca, no puguin anar a la platja perquè no tenen banyador. Les sortides amb caiac, a Cabrera o les neteges de costa, els ajuden a entendre per què és important protegir el mar.

Què vol dir realment que un jove sigui “invisible”?

Que no tenen accés a activitats que altres menors sí que tenen. Molts no arriben a finals de mes, venen d'altres països, estan desubicats i necessiten suport psicològic. Alguns han viscut situacions traumàtiques: duels, pasteres, famílies desestructurades, passos per centres de menors. I quan fan 18 anys, molts es queden al carrer. A Mallorca sembla que aquest col·lectiu no existeix.

Com els afecta el contacte amb la natura?

Quan bussegen, naveguen o veuen la vida marina per primera vegada, alguna cosa canvia. Entenen el perquè de tenir cura de l'entorn. Si no hi han tingut contacte directe, no poden voler la natura. Per això integrem experiències reals amb educació emocional. Molts d'aquests menors, que sovint han estat vistos com “una molèstia”, troben aquí un espai segur on sentir-se valorats.

Com es treballa l'autoestima i la part emocional?

El ioga treballa aspectes psicològics i emocionals i també fem dinàmiques de grup per fomentar l'empatia i l'enllaç. El programa no només és ambiental: parlem d'emocions, d'escolta activa, de pertinença i de visibilitat. Si detectem riscos psicològics, derivem als professionals corresponents. L'essencial és donar-los continuïtat i un espai on se sentin bé i vistos, cosa que al seu dia a dia no és habitual.

Com reaccionen quan arriben per primera vegada?

Al principi estan a la defensiva i posen a prova els límits, però així que veuen respecte i coherència per part de l'equip, mostren gratitud i motivació. El problema no són ells, és el context. Als refugis i a les sortides de cap de setmana es porten millor que molts grups de turistes. Quan se'ls ofereix un lloc segur, treuen el millor de si mateixos.

Què és el més difícil de canviar?

El més difícil no és treballar amb els joves, sinó canviar la mentalitat dels adults: aconseguir que les empreses i la societat entenguin la importància de donar suport a aquest col·lectiu. Si es treballés des de la prevenció, s'evitarien molts problemes socials i de salut mental. També costa trencar les creences limitants dels mateixos joves. Ells senten que mai no serà per a ells, perquè la seva realitat els ho ha ensenyat així.

Quins recursos requereix el programa?

Sorprenentment pocs: una educadora coordinadora, un professor de ioga i una sortida mensual amb caiac per a una trentena de joves usant l'autobús públic. No és un projecte car, però necessita continuïtat. El financen empreses com Flor de Sal, Hidrobal, Mallorca Preservation i Universal Beach Hotels. També s'han creat “Los Faros”, famílies que aporten quotes mensuals i ajuden a sostenir el projecte.

Per acabar, quin missatge voldríeu transmetre a la ciutadania?

Que el missatge ambiental ha d'arribar a tots, per justícia. I que a Mallorca hi ha un sector de joves invisibles que s'ha de fer invencible entre tots, amb suport social i empresarial. Fa falta implicació. Tots tenim dret a activitats que tinguin cura de la nostra salut mental, emocional i ambiental.