Així funciona la xarxa que neteja l'aigua de les Balears

Poques infraestructures són tan invisibles i alhora tan essencials com les que depuren l'aigua. En un territori insular, amb aqüífers limitats i pressió turística creixent, gestionar correctament les aigües residuals és molt més que un requisit ambiental: és una necessitat vital. ABAQUA, l'Agència Balear de l'Aigua, és l'encarregada que aquest sistema funcioni cada dia. Des de les estacions de bombament fins a les grans depuradores, la seva xarxa converteix el que rebutgem en un recurs net, protegint el mar, el terra i la salut de tots.

Tot comença sota els nostres peus. La xarxa de clavegueram recull l'aigua usada i la condueix fins als col·lectors generals. A partir d'aquí entra en joc ABAQUA, que gestiona l'anomenat sanejament en alta: estacions de bombament, grans canonades i, finalment, les depuradores —les conegudes EDAR—. Allí es neteja l'aigua abans de tornar-la al medi o reutilitzar-la. Pot semblar rutinari, però sense aquest engranatge, les platges, els torrents i els ecosistemes marins estarien en risc.

El procés és una coreografia precisa. Primer arriba el pretractament, on reixes i desarenadors eliminen tovalloletes, plàstics i partícules grans. Després, el tractament biològic: milions de microorganismes treballen en tancs airejats per descompondre la matèria orgànica. És la part viva de la depuració, on la ciència imita la natura. Més tard, els fangs se separen de l'aigua clara, i si la destinació és la reutilització –per exemple, per regar zones verdes o camps agrícoles–, l'aigua passa per un tractament terciari que afina la qualitat fins a complir els estàndards més exigents.

Mentrestant, els fangs resultants segueixen el seu propi camí: s'espesseixen, es digereixen i es deshidraten abans de la gestió final. No s'improvisa res: tot està mesurat, controlat i automatitzat per garantir que ni una gota torni a l'entorn sense el tractament adequat.

L'escala del sistema és enorme. ABAQUA gestiona 79 depuradores a les quatre illes, capaces de tractar més de 50 hectòmetres cúbics d'aigua residual a l'any. A l'estiu, la demanda es dispara: el turisme multiplica la població i les plantes treballen a ple rendiment. A l'hivern, s'aprofita per fer-ne manteniment i millores. Aquest equilibri constant entre previsió i resposta és el que manté el sistema engegat sense interrupcions.

La qualitat de l'aigua depurada es controla cada dia. Les EDAR analitzen paràmetres com ara la demanda biològica i química d'oxigen per assegurar que l'aigua que surt compleixi amb la normativa europea. El balanç és positiu: gairebé totes les plantes de les Balears superen els estàndards de qualitat. Les poques amb incidències -com l'antiga depuradora d'Eivissa- ja són substituïdes o ampliades. En canvi, la nova instal·lació de Vila, cofinançada per l'Estat, promet posar fi a anys d'abocaments problemàtics i marcar un nou punt de partida.

Però no tot depèn de les depuradores. Part del repte és a l'aigua que arriba pel clavegueram. En alguns municipis costaners, la intrusió marina i les xarxes envellides provoquen que l'aigua residual arribi amb massa sal, cosa que complica la depuració i en limita la reutilització. També hi ha abocaments industrials o salmorres de dessaladores privades que alteren la qualitat de l'aigua d'entrada. Per això ABAQUA treballa estretament amb els ajuntaments per renovar canonades, separar pluvials i controlar abocaments: una depuradora moderna no serveix de res si l'aigua arriba contaminada des del principi.

Paral·lelament, l'agència impulsa projectes d'ampliació i modernització als municipis que més han crescut. Inca, Consell o Felanitx, per exemple, tenen plans de reforma per adaptar-se a un volum d'aigües residuals molt més gran que el de fa una dècada. L'objectiu és clar: evitar sobrecàrregues, millorar-ne el rendiment i anticipar-se a les necessitats futures.

I encara que la feina d'una depuradora sembla purament tècnica, també pot ser una oportunitat ambiental. ABAQUA, en col·laboració amb WWF, desenvolupa un pla de biodiversitat que ha convertit les llacunes d'evaporació de 28 depuradores en autèntics oasis naturals. Allà hi nien espècies d'aus aquàtiques com la fotja o el soterrani, que han trobat en aquestes làmines d'aigua dolça un refugi segur al bell mig de les illes. Una manera de demostrar que les infraestructures també poden sumar vida.

Mirant el futur, ABAQUA aposta per la digitalització i l'eficiència energètica. Els sistemes de control remot permeten vigilar cabals i processos a temps real, i la incorporació d'energies renovables reduirà el consum elèctric de les plantes. La reutilització de l'aigua depurada, l'aprofitament dels llots i la millora del litoral completen un model cada cop més circular.

El resultat és un cicle que clou el cercle de l'aigua. Allò que abans es veia com un residu avui és un recurs. Cada litre que es depura correctament significa menys contaminació, menys pressió sobre els aqüífers i més futur per a un territori que depèn de lequilibri entre desenvolupament i sostenibilitat.

Al final, darrere de cada desguàs, hi ha una història d'enginyeria, ciència i servei públic. Un sistema que no es veu, però, que fa possible que l'aigua torni neta al mar, a terra o a la vida. I això, a unes illes que viuen de l'aigua tant com del paisatge, és potser el millor exemple de sostenibilitat quotidiana.