Del mar a l'aixeta: així abasteix i dessala ABAQUA l'aigua que sosté les illes

A unes illes envoltades de mar, però amb poca aigua dolça, la gestió de l'aigua és gairebé una qüestió de supervivència. Les pluges són irregulars, els aqüífers estan sota pressió i el turisme multiplica la demanda cada estiu. En aquest context va néixer ABAQUA, l'Agència Balear de l'Aigua, una entitat pública que planifica, construeix i gestiona infraestructures hidràuliques essencials: des de les grans dessaladores fins als dipòsits que abasteixen els municipis. El seu treball és silenciós, però decisiu: garantir que, per més que creixi la població o estrenyi la sequera, l'aixeta continuï funcionant i l'aigua compleixi sempre els mateixos estàndards de qualitat.

Darrere de cada got d'aigua hi ha un recorregut invisible. El viatge comença en dos punts diferents: el mar i els aqüífers. A les dessaladores -les conegudes IDAM- l'aigua marina se sotmet a un procés d'osmosi inversa. Primer es filtra la sorra i les impureses; després, la pressió separa les sals de l'aigua dolça a través de membranes especials. Més tard, s'ajusta la seva composició perquè compleixi tots els requisits de potabilitat abans d'emmagatzemar-la en grans dipòsits. El que sobra, una salmorra concentrada, es torna al mar de manera controlada, amb sistemes que asseguren la seva correcta dilució i sense impacte ambiental.

Les plantes d'ABAQUA han millorat molt els darrers anys. Incorporen sistemes de recuperació d'energia que aprofiten la pressió del procés de dessalació per consumir menys electricitat. També usen sensors i control remot per supervisar en temps real tot el que passa dins de les instal·lacions. En un context de canvi climàtic i de transició energètica, l'eficiència és tan important com la quantitat.

A terra, la gestió és igual de precisa. Els aqüífers continuen sent una font fonamental, però només s'extreu el que és necessari. ABAQUA controla els nivells d'aigua subterrània i en regula l'ús: quan els pous es recuperen, es redueix l'extracció; quan baixa la reserva, entra en marxa l'aigua dessalada. Així, s'evita la sobreexplotació i es protegeix l'equilibri natural. A Mallorca, per exemple, les captacions de Sa Costera i s’Estremera es complementen amb l’aigua de les tres dessaladores –Palma, Alcúdia i Andratx–, adaptant el sistema segons l’època de l’any.

Un cop tractada, l'aigua s'impulsa per una xarxa de conduccions i estacions de bombament que travessen les illes. ABAQUA subministra “en alta”, és a dir, fins als grans dipòsits municipals. A partir d'aquí, els ajuntaments distribueixen “en baixa” fins a les llars. És un sistema flexible, que permet redistribuir cabals quan hi ha pics de consum o en situacions de sequera. Eivissa, per exemple, estabilitza la seva xarxa gràcies a la connexió entre les tres dessaladores; Formentera obté tot el subministrament del mar; i Menorca en reforça la seguretat hídrica amb la planta de Ciutadella.

La clau és la planificació. Des de la creació del 2005, ABAQUA treballa amb una visió global del cicle de l'aigua: proveïment, sanejament i depuració formen part de la mateixa estratègia. Cada decisió compta: des de quan activar un bombament fins a com planificar les parades tècniques de manteniment. La Directiva Marc de l'Aigua marca el rumb: protegir els ecosistemes, fer servir els recursos de forma responsable i garantir transparència en la gestió.

El control de qualitat és constant. Cada planta i el dipòsit disposa d'equips que analitzen l'aigua diàriament i ajusten els nivells de desinfecció. Una fallada en una bomba o una variació en els clorurs activa alertes automàtiques i equips de manteniment. Tot està monitorat. Aquesta precisió tècnica, poc visible, però decisiva, assegura que l'aigua tingui sempre el mateix sabor i la mateixa qualitat, al gener o a l'agost.

La sostenibilitat també comença a la costa. A l'estiu, una flota d'embarcacions neteja la franja litoral per retirar residus flotants. Mantenir un litoral net protegeix les preses de captació i els emissaris de salmorra, i reforça la imatge d'un destí que viu del mar. Tenir cura de l'entorn no és un afegit sinó una part essencial del cicle.

ABAQUA també mira el futur. Desenvolupa eines digitals per gestionar el sistema de manera més intel·ligent i projectes d'economia circular que redueixin la petjada energètica. La reutilització d'aigües regenerades, la captació de pluja i la integració d'energies renovables a les plantes són les següents metes.

El resultat és un model en evolució constant. Quan el turisme omple les illes, les dessaladores augmenten la seva producció; quan plou i els aqüífers es recuperen, el sistema en redueix el ritme. Eivissa ha aconseguit frenar la salinització de pous, Formentera ha eliminat la dependència del seu aqüífer, i Mallorca pot garantir subministrament fins i tot als estius més secs.

Així, l‟aigua de les Balears és fruit d‟un equilibri delicat entre ciència, tecnologia i responsabilitat pública. Del mar a l'aixeta, ABAQUA manté en marxa un sistema que no es veu, però del qual depèn tot: el paisatge, la vida quotidiana i el futur d'unes illes que han après que cada gota compta.