“Cabrera demostra que és possible ser autosuficients energèticament”

Quan i per què es va decidir donar el gir cap a un model integral de sostenibilitat a Cabrera?

Quan vaig assumir la direcció en 2017 vam veure dues urgències: infraestructures obsoletes i una dependència total del dièsel que no encaixava amb un Parc Nacional. Vàrem prioritzar l'aigua —canalitzacions, dipòsits i hàbits d'estalvi—, redimensionem la fotovoltaica amb emmagatzematge suficient i replantegem la mobilitat interna per a reduir vehicles i sorolls. No es tractava de “sumar aparells”, sinó de canviar la manera d'operar del parc de dalt a baix.

Quin paper ha jugat l'energia fotovoltaica en aquesta transició i quins canvis concrets s'han implementat?

La fotovoltaica és el cor del sistema. Instal·lam camps solars amb inversors moderns i bancs de bateries capaços de cobrir consums essencials. Els generadors de suport s'encenen de manera alterna una hora a la setmana per mantenir-los operatius, no per produir. Amb aquest esquema, durant els mesos de major insolació treballam exclusivament amb energia renovable i amb una qualitat de subministrament estable.

Fins a quin punt Cabrera és avui autosuficient en energia i com es gestionen els mesos amb menys sol?

A la primavera i a l’estiu aconseguim l'autosuficiència renovable pràcticament total. A la tardor i a l’hivern, quan hi ha menys hores de llum o encadenam dies ennuvolats, podem requerir suport puntual del generador, sobretot a la nit, quan baixa la capacitat útil de les bateries. Així i tot, el balanç anual s'ha inclinat de manera clara cap a les renovables, amb una reducció molt significativa de consum de gasoil i de les emissions.

L'aigua és el recurs més sensible en illes petites. Què s'ha fet i què queda per fer?

Primer atacam pèrdues i millores d'eficiència: renovació de trams crítics, sectorització per detectar fuites i control de consums. En paral·lel, treballam en la depuració i a tancar millor el cicle, ajustant dimensionaments per a no sobrecarregar un sistema delicat. La clau és reduir la demanda abans que instal·lar solucions d'alt impacte: cada litre estalviat evita transportar, emmagatzemar o depurar més del necessari.

Com ha canviat la mobilitat interna amb la introducció de bicicletes i equips elèctrics?

Moltíssim. Per a distàncies curtes usam bicicletes elèctriques amb bona suspensió, idònies per al terreny de Cabrera i per a la calor. Les empren educadors, guies, personal de manteniment i agents ambientals. Hem reduït desplaçaments en vehicle, renous i pols, i hem millorat els temps de resposta en el dia a dia. Per a càrregues o trajectes llargs continuam usant altres mitjans, però el gruix de la mobilitat quotidiana ja és de zero emissions.

S'ha incorporat una embarcació elèctrica per a la vigilància. Què aporta en un parc maritimoterrestre?

Aporta coherència i eficàcia. Patrullam la badia i supervisam fondejos amb una semirígida elèctrica que es recarrega amb la nostra pròpia energia solar. Redueix emissions i renou, factors crítics per a la fauna i per a l'experiència dels visitants. A més, simplifica la logística del combustible i redueix els riscos associats al maneig d'hidrocarburs.

Es diu que Cabrera és un “laboratori viu”. Què significa en la pràctica?

Significa provar, mesurar i ajustar solucions en condicions reals: microxarxes solars aïllades, protocols d'estalvi d'aigua, mobilitat suau, vigilància elèctrica. Documentam resultats i els compartim amb altres illes i municipis perquè repliquin el que funciona —o ho millorin—. L'aprenentatge és continu i forma part del projecte tant com la inversió en equips.

Com es concilia la conservació estricta, l'ús públic i l'educació ambiental sense que una cosa perjudiqui l'altra?

Si el parc predica amb l'exemple, el visitant entén el model. Reduir renou, ordenar itineraris, oferir ombra i senyalització clara, i proposar activitats interpretatives de qualitat disminueix pressions i millora el compliment de normes. Demanam comportaments responsables, però també facilitam que es produeixin: informació anticipada, serveis ben dimensionats i una experiència que posi en valor per què cuidam el que cuidam.

Quin paper ha jugat el finançament de l'Impost de Turisme Sostenible i per què és clau mantenir-lo?

Ha estat el catalitzador que va convertir l'estratègia en realitat: fotovoltaica amb bateries, mobilitat elèctrica en terra i mar, i millores d'infraestructures bàsiques. És un retorn tangible de l'activitat turística cap als ecosistemes que la sostenen. Mantenir aquesta via permet consolidar tot el que hem aconseguit, cobrir-ne el manteniment i obrir noves línies —especialment en aigua i adaptació al canvi climàtic— sense tornar a models fòssils.

Als qui dubten de la “replicabilitat” de Cabrera, què els diria i quin és el següent horitzó?

Que l'escala petita és un avantatge: permet prototipar amb menys risc i demostrar la viabilitat. Estalviar aigua, electrificar la mobilitat quotidiana, operar amb renovables i limitar el dièsel són decisions traslladables amb ajustos locals. El nostre següent horitzó és ampliar els mesos d'autosuficiència, tancar millor el cicle de l'aigua i continuar reduint la petjada operativa. La idea és simple: conservar millor funcionant millor.