"Aprofitam la superfície d'aigua per recolzar els panells sense ocupar terreny"

En què consisteix exactament una planta fotovoltaica flotant?

La tecnologia és la mateixa que la resta d'instal·lacions fotovoltaiques, amb panells de silici cristal·lí com els que s'utilitzen a cobertes a terra. El que és diferenciador és que aquí els panells s’aguanten sobre una estructura flotant. No feim servir terreny ni cobertes, sinó que aprofitem la superfície d'aigua per recolzar els panells, en aquest cas sobre una bassa de reg, que és un espai que altrament no es faria servir per generar energia.

Quines particularitats tècniques tenen aquest tipus d'instal·lacions?

Les instal·lacions flotants es poden fer en embassaments artificials, llacs naturals o fins i tot al mar. El repte principal és que l'aigua és un mitjà canviant: el nivell puja i baixa segons l'època de l'any i hi pot haver moviment per vent o petites onades. Per això, el sistema ha d'estar ben amarrat perquè no es desplaci lateralment, però alhora permetre el moviment vertical. Fins i tot al pitjor escenari, si la bassa es buida, els panells han de poder donar aguantar-se a la base. També cal dissenyar el cablejat amb prou comoditat per adaptar-se a aquestes variacions.

Quins avantatges té davant d'ocupar sòl agrícola o altres espais?

El primer avantatge és evident: no ocupem terreny, especialment agrícola o natural, que és limitat i valuós. Però a més hi ha beneficis directes sobre la mateixa bassa. Els panells redueixen l'evaporació de l'aigua perquè el sol no incideix directament, cosa que pot suposar una reducció superior al 80%. En un clima com el Mediterrani això és clau. També disminueix la proliferació d'algues, ja que l'aigua es manté més fresca i estable.

I en l'àmbit energètic, aporta millores respecte a altres instal·lacions?

Sí, també hi ha avantatges importants. L'aigua actua com un sistema de refrigeració natural, cosa que redueix la temperatura dels panells. I a fotovoltaica, la temperatura és una de les principals fonts de pèrdua d'eficiència. Quan treballem a menor temperatura, es millora el rendiment entre un 10% i un 15%. A més, com que no hi ha pols com a terra, els panells s'embruten menys, cosa que també contribueix a mantenir una producció energètica més gran.

En un territori com les Balears, quina importància té aquesta solució?

És especialment rellevant perquè el terra és limitat i molt valuós. Igual que es prioritza l'ús de cobertes, les basses d'aigua són espais desaprofitats que es poden utilitzar. Això permet augmentar la capacitat de generació sense competir amb altres usos del territori, com ara l'agricultura o la conservació del paisatge. A illes com Mallorca, aquest tipus de solucions té molt de sentit.

Què s'ha fet al projecte de Capdepera?

En aquest projecte s'han instal·lat 2.528 panells solars amb una potència total de 1.480 quilowatts pic. Tots estan sobre una única superfície flotant a la bassa. El muntatge es realitza de forma modular, com si fos un sistema tipus “lego”: es comença a la vora i es va desplaçant cap a l'aigua afegint-hi panells. En total, la instal·lació es va executar en unes 16 setmanes.

A què equival aquesta producció energètica en termes comprensibles?

Estem parlant d'una producció aproximada d'1.800.000 quilowatts hora a l'any. Si el portem a consum domèstic, equival aproximadament al consum anual d'unes 600 famílies, cosa que ajuda a entendre l'impacte real que pot tenir una instal·lació d'aquest tipus.

Quin impacte ambiental té més enllà de l'energia?

Té diversos impactes positius. D'una banda, millora la gestió de l'aigua reduint l'evaporació i l'aparició d'algues. De l'altra, l'impacte visual és molt menor que en instal·lacions a terra, ja que els panells estan a baixa altura i queden més integrats a l'entorn. En comparació amb estructures elevades en terreny, la presència és molt més discreta.

Com és la percepció social dels projectes?

En l'àmbit administratiu es valoren molt positivament perquè eviten ocupar sòl agrícola o natural. En l'àmbit social encara són poc coneguts, però quan la gent els entén, la percepció és bona perquè se'n veuen clarament els beneficis. A més, moltes vegades passen desapercebuts perquè no són visibles des de lluny, cosa que també redueix el rebuig.

És una solució reproduïble a les Balears?

Sí, completament. Ja hi ha altres instal·lacions i hi ha més projectes en desenvolupament. Hi ha interès per part de l'administració i també del sector. És una solució que encaixa bé al territori, encara que en alguns casos la titularitat de les basses, que pot ser pública o compartida, fa que els processos siguin una mica més complexos.

Quins reptes implica desenvolupar aquest tipus de projectes?

Els reptes no són tan tècnics com administratius. A diferència d'un terreny privat, moltes basses depenen de comunitats de regants o entitats públiques, cosa que obliga a coordinar diversos actors. Això pot alentir els processos, però forma part de la complexitat d'aquest tipus d'infraestructures.

Mirant al futur, com veus aquesta tecnologia a les Balears?

Crec que té un creixement clar. Qualsevol propietari d'una bassa amb consum energètic associat, com el reg, els ho plantejarà. A més, el context actual reforça aquesta tendència: la necessitat d'independència energètica, l'estabilitat de costos i la transició cap a energies netes fan que aquest tipus de solucions tinguin cada cop més sentit i més pes en el futur energètic de les illes.