"L'habitatge, la feina i les relacions humanes són claus per sortir de l'exclusió"

Com va arribar a dirigir Càritas Menorca?

Va ser una elecció del Bisbat, ja fa gairebé onze anys. S’havia de substituir d’urgència una persona que patia una malaltia, i vaig acceptar el càrrec pel meu vincle amb l'Església menorquina i amb el projecte de Càritas. A més, Càritas Diocesana de Menorca ja tenia un recorregut sòlid, amb molt de compromís social i una clara aposta per l'economia social, cosa que va reforçar la meva decisió.

Quins són els principals problemes socials de l'illa actualment?

Diria que, sobretot, l'habitatge i l'ocupació digna. Són els dos grans focus en què ens centram com a entitat del tercer sector i des de la nostra tasca en economia social. Formam persones en situació d'exclusió o en risc, ja siguin d'aquí, d'altres punts de l'Estat o persones migrants. Però no només es tracta de trobar un sostre, sinó de poder-hi arrelar. Sempre dic que els tres grans pilars per sortir de l'exclusió són: habitatge, feina i relacions humanes. I si bé en l’aspecte relacional podem acompanyar bé els usuaris, sense una casa i una ocupació digna, tot s’enfonsa. Per això treballam per donar-los formació i eines reals per tirar endavant.

Quins col·lectius estan actualment en una situació més vulnerable?

Sobretot, el col·lectiu migrant i les famílies monoparentals, especialment dones soles amb fills. Sovint, els dos factors coincideixen. També atenem persones amb addiccions, en situació de sensellarisme o amb una xarxa social escassa, cosa que les deixa fora del sistema. Moltes vegades, aquestes persones no tenen les eines necessàries per desenvolupar-se en aquest segle XXI que hem construït.

Algun projecte actual que estigui tenint un impacte especial?

Sí, destacaria l'Escola Restaurant des Mercadal. Va néixer després de detectar, juntament amb les patronals CAEB i PIME, una gran demanda de formació en hoteleria després de la pandèmia. Llavors, vàrem reobrir un restaurant menorquí tradicional que estava tancat i el vàrem transformar en un espai formatiu amb cursos bàsics de cuina i sala per a 24 persones a l'any. A més, gràcies a la nostra empresa d'inserció Mestral, vàrem obrir el restaurant al públic un dia a la setmana i també vàrem elaborar menús per a escoletes i escoles. És una iniciativa d'impacte real, amb insercions laborals i transformació personal.

També duen a terme el programa Paidós, què en pot explicar?

Paidós és com una llar, però sense residència. Ho va impulsar Càritas Barcelona i ho vam dur a Ciutadella, amb intenció d'obrir-ne aviat una altra a Maó. Atenem unes 20 o 25 famílies amb menors de fins a 12 anys en situació d'exclusió. Allà s’hi treballen tasques quotidianes: cuinar, posar rentadores, tenir cura de la higiene, asseure's al menjador. Es tracta de recuperar allò més bàsic de la vida familiar i acompanyar des d'aquí, amb educadors i psicòlegs, ajudant a crear xarxes entre les famílies i a reforçar el sentit de comunitat.

I el projecte Arbres d’Algendar?

És un dels nostres projectes més estimats, tot i que compta amb poc suport institucional. Se situa al Barranc d’Algendar, un pulmó verd emblemàtic. Fa anys que recuperam més de vuitanta varietats fruiteres autòctones. És un espai no comercial, però sí molt simbòlic, on combinam la recuperació mediambiental amb la inclusió social. Acollim persones que necessiten un temps, un taller, un entorn sense wifi on reconnectar amb la terra… i amb si mateixes.

Quin és el paper del voluntariat a Càritas Menorca?

És el nostre cor. Actualment comptam amb uns 250 voluntaris, el 78% dels quals són dones, la majoria ja en edat pròxima a la jubilació. Es reparteixen entre parròquies, botigues de roba i mobles de segona mà, repartiment de targetes alimentàries, acompanyament jurídic o social… També col·laboren en projectes amb la infància i la tercera edat. Cada any s'incorporen entre 50 i 60 nous voluntaris, i la seva implicació és clau perquè poguem seguir endavant.

També treballau en cooperació internacional?

Sí, tenim presència al Líban i a Palestina. Al Líban, col·laboram des de fa anys amb camps de refugiats. A Palestina, especialment a Ramallah i a Betlem, donam suport a dones refugiades que lideren petits negocis. Ho feim en xarxa amb altres seus de Càritas i amb el Fons Menorquí de Cooperació. Amb Gaza hem perdut contacte pel conflicte, però esperam poder reprendre els projectes quan acabi aquesta tragèdia, el més aviat possible.

Què és la xarxa “Empreses amb cor”?

És una iniciativa per canalitzar la solidaritat del món empresarial. Volem que les empreses vegin que Càritas és molt més que roba o aliments. L’objectiu és donar segones, terceres… o tantes oportunitats com facin falta als qui estan exclosos. Tenim exemples com ARTIEM, que ha dedicat habitacions solidàries als seus hotels, la facturació dels quals es destina íntegrament a projectes de Càritas. O el projecte “Taula amb cor”, en què 15 restaurants col·laboren donant tot el que recapten en una taula concreta. Així, el client també pot col·laborar.

Com s'imagina Càritas Menorca en el futur?

Com un reflex de la realitat social que visquem. Càritas no pot mirar a una altra banda: hem de respondre a les necessitats de la nostra terra. Veig un futur centrat en l'accés a l'habitatge, la formació i la inserció laboral i la cura de la mare Terra. La sostenibilitat i el medi ambient també han de ser una prioritat. Perquè, si no cuidam Menorca, no serà atractiva ni per als de fora ni per als menorquins.