El camp que dona forma a les illes

Darrere dels ametllers en flor, els murs de pedra en sec, els bancals que dibuixen els vessants i els sembrats que acoloreixen el territori, el paisatge de les Illes Balears conta històries de generacions que han treballat la terra. Però més enllà del seu valor estètic o patrimonial, el paisatge agrari tradicional compleix funcions ecològiques fonamentals: regula l'aigua, prevé l'erosió, conserva la biodiversitat i emmagatzema carboni. És una infraestructura verda construïda amb paciència i mans pageses.

Aquest llegat es veu amenaçat per factors com la pèrdua d'explotacions familiars, l'abandonament de terres i la pressió urbanística i turística, que han provocat una transformació del paisatge rural. Des dels anys 70, més del 30% de la superfície agrícola balear ha desaparegut o està en desús. Avui, protegir aquest paisatge no només és una qüestió cultural o sentimental, sinó també una qüestió ambiental i estratègica. L'agricultura tradicional és, avui més que mai, una eina per conservar l'entorn.

Amb aquest enfocament, l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) finança dos projectes que miren al passat per protegir el futur. El primer se centra en la recuperació i el manteniment de marges de pedra en sec, una tècnica que ha modelat el paisatge mallorquí i menorquí durant segles. A més d'evitar que el sòl es desplaci amb les pluges, aquests murs retenen humitat, creen microhàbitats per a insectes, rèptils i ocells, i permeten el cultiu en zones de pendent. També formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat segons la UNESCO des de l'any 2018.

El segon projecte es dedica a l'impuls de cultius herbacis extensius de secà —com ara cereals, llegums o farratges— en petites explotacions. Aquesta pràctica no només garanteix productes locals i de temporada, sinó que manté els sòls vius, ajuda a tancar els cicles de nutrients, i permet combinar l’agricultura amb la ramaderia extensiva. Tot això, sense reg ni fertilitzants químics, seguint tècniques tradicionals adaptades al clima mediterrani.

Els cultius locals tenen un valor afegit: estan adaptats a l'entorn, requereixen menys recursos i resisteixen millor les plagues i a les equeres. Varietats com el blat xeixa, el meló ermità o certs llegums autòctons no només tenen més valor nutricional o gastronòmic, sinó que també són part del patrimoni genètic que pot garantir la seguretat alimentària en escenaris de canvi climàtic.

A més, quan parlam del camp, parlam també d’una feina que, moltes vegades, passa desapercebuda, però que és essencial per mantenir el paisatge, la biodiversitat i la cultura del territori. Aquests projectes donen suport als agricultors que mantenen viva l'activitat agrària en favor de tota la ciutadania. El 75% de les explotacions agràries de les Illes Balears són de menys de 5 hectàrees, i moltes d'elles són en mans de persones que compaginen altres activitats o ho fan com a forma de vida més que com a negoci. Sense incentius ni suport, aquest model està condemnat a desaparèixer.

I, amb ell, desapareixeria també un paisatge que forma part de la imatge de marca de les Illes Balears, del seu atractiu turístic i de la seva biodiversitat. Perquè el paisatge agrícola és també l’hàbitat de milers d'espècies, moltes d'elles en perill: abelles, ocells esteparis, rèptils i flora silvestre que depenen dels cultius oberts, dels guarets, de les parets de pedra o dels arbres aïllats.

Gràcies al finançament de l’ITS, aquests projectes ajuden a sostenir aquesta xarxa de vida i de sabers. No es tracta només de produir aliments o de conservar murs antics, sinó d'invertir en resiliència: la dels ecosistemes, la de la cultura agrària, la d'un territori que vol continuar sent habitable i equilibrat.