Economia social i circular a Balears: tancar el cicle i obrir oportunitats

Cada any, milions de turistes visiten Balears i gaudeixen de les seves platges, paisatges i gastronomia. Però darrere d'aquesta activitat frenètica hi ha una dada poc coneguda: el turisme genera més de 700.000 tones de residus a l'any a les Illes. En un territori amb recursos i espai limitats, aquesta pressió ambiental exigeix repensar completament el model productiu. Aquí és on l'economia social i circular entra en joc, oferint solucions innovadores que combinen sostenibilitat, inclusió social i desenvolupament econòmic.

Un bon exemple és el projecte “Impuls de l’economia social i circular”, finançat amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). El seu objectiu és ambiciós: donar una segona vida als residus turístics i, al mateix temps, generar ocupació per a persones en risc d'exclusió social. En la seva primera convocatòria, el 2017, es va donar suport a 13 iniciatives pioneres que van gestionar més de 6.000 tones de residus i van crear més de 60 llocs de feina estables. Cooperatives, associacions i empreses d'inserció van demostrar que es pot tancar el cercle: el que abans acabava en un abocador ara torna a l'economia local com a recurs.

El concepte és senzill, però poderós: passar d'una economia lineal —extreure, produir, consumir i tirar— a un model circular, on els materials es reciclen, reutilitzen o reparen per prolongar la seva vida útil. I fer-ho, a més, incorporant col·lectius tradicionalment exclosos del mercat laboral. Així, persones amb discapacitat, aturats de llarga durada o en risc d'exclusió troben ocupació estable en empreses que treballen en la reutilització de tèxtils, la reparació de productes electrònics, el reciclatge de plàstics o la valorització de materials turístics.

Aquest model encaixa plenament en l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular 2030, que planteja objectius ambiciosos: reduir en un 30% el consum de materials, disminuir un 15% la generació de residus i duplicar la reutilització de productes. Per a Balears, que viu amb la paradoxa de ser un paradís natural saturat per la seva pròpia economia turística, el repte és encara més gran: gestionar els recursos de manera sostenible sense frenar el desenvolupament econòmic.

Més enllà de l'impacte ambiental, l'economia social i circular reforça la cohesió social. Cooperatives, empreses d'inserció i centres especials d'ocupació treballen amb models democràtics i solidaris, on les persones i la fi social estan per sobre del capital. Això permet que la transició cap a un model sostenible no deixi ningú enrere: la gestió de residus es converteix també en una eina d'integració i justícia social.

L'impacte va més enllà d’allò local. L'OCDE i la Comissió Europea reconeixen que les organitzacions d'economia social han estat pioneres en l'economia circular des de fa dècades: no només reciclen i reutilitzen, sinó que també impulsen la innovació en sectors com el disseny ecològic, la restauració d'ecosistemes o l'optimització de l'ús de l'aigua. A Balears, on l'escassetat de recursos hídrics és un altre repte urgent, integrar ambdós models és una aposta estratègica de futur.

La combinació de circularitat i economia social també planteja un canvi cultural: passar de produir i consumir sense límits a valorar els recursos com a béns finits. Significa transformar no únicament la manera en què tractem els residus, sinó també la manera com entenem el desenvolupament econòmic. Implica aliances entre administracions, empreses, entitats socials i ciutadania, amb un objectiu comú: crear una economia regenerativa, inclusiva i resilient.

Balears, pel seu caràcter insular, té l'oportunitat de convertir-se en un laboratori europeu de sostenibilitat. Projectes com “Impuls de l’economia social i circular” demostren que els residus poden convertir-se en oportunitats, que la innovació social i ambiental pot anar de bracet i que és possible imaginar un futur on el turisme, el medi ambient i la justícia social convisquin en equilibri.