"Les boies sostenibles permeten compatibilitzar el gaudi del mar amb la protecció de la posidònia"

Per a la gent que encara no estigui conscienciada sobre la importància de la posidònia, quina importància té i quins riscos suposa el fondeig descontrolat sobre ella?

La posidònia és una planta que afecta tant característiques físiques de l'hàbitat com biològiques. En l'aspecte físic, asseu el sediment, protegint les platges, i també influeix en la transparència de l'aigua. En l'àmbit biològic, podríem dir que és com les escoles bressol del mar: moltes espècies, quan estan en estadi larvari o infantil, viuen a les praderies. Quan arriben a l'edat adulta és quan s'endinsen en altres zones del mar.

Quina és la situació actual del fondeig d'embarcacions a les Balears que ha fet necessari ampliar els camps de boies sostenibles?

Bé, en realitat els camps de boies amb ancoratges ecològics venen establerts pel decret sobre la conservació de la posidònia oceànica. S'han fet uns estudis previs en funció de l'estat de les praderies de posidònia i de la intensitat de fondeig en aquestes zones, establint on s'havia de regular.

El benefici principal d'aquestes boies és protegir el fondeig sobre la posidònia, però els navegants també poden tenir algun benefici?

Per descomptat. En aquestes zones no es pot fondejar amb àncora, perquè el creixement de la planta és molt lent. Cada vegada que un navegant, sense voler o mal assessorat, llença l'àncora sobre una praderia, la destrueix, i aquesta destrucció triga dècades a restaurar-se. Per tant, a totes aquestes zones on està prohibit llençar l'àncora, en posar camps de boies regulats, el que estem fent és que la posidònia es pugui continuar usant i gaudint, però amb una acció que protegeix el fons marí. No se n'impedeix l'ús ni el gaudi, sempre que es faci sense atemptar contra la praderia de posidònia.

D'una manera més responsable, doncs?

Exacte, compatibilitzant l'ús i el gaudi de les persones amb la protecció de l'hàbitat.

Algunes de les zones on s'estan instal·lant nous camps boies són Cala d'Hort, Porroig i l'Illa de l'Aire. Així, les Balears passaran a comptar amb un total de 415 boies sostenibles. Què suposa aquest increment en termes de gestió?

Nosaltres portem quatre anys amb les competències a la instal·lació, gestió i explotació d'aquests camps de boies. Som relativament principiants en aquest camp. Sí que és veritat que, com ja gestionem ports i amarratges, teníem un sistema de reserva online d'amarradors i un servei directe amb usuaris en trànsit o residents.

Com s'han adaptat aquestes eines als camps de boies nous?

El que hem fet és adequar les eines de què ja disposàvem i, amb la casuística d'aquests camps de boies, adaptar-les per oferir també aquests serveis als navegants. Tenen un servei web on es poden fer reserves, accedir a informació sobre el projecte, veure les boies i la seva ubicació, també del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera (on també hi ha boies ecològiques) i informar-se sobre bones pràctiques ambientals per a navegants, tant en instal·lacions portuàries com en fondeig.

A més del servei digital, quins altres serveis oferiu?

A més d'aquest servei digital, tenim un servei telefònic d'atenció a l'usuari de dilluns a diumenge de 9.00 a 20.00 en temporada alta, a través del qual s'atén directament qualsevol dubte o situació concreta. I, pel que fa als camps de boies, comptem amb patrons: el contacte més directe. A banda d'ajudar a fondejar correctament, informen i consciencien sobre per què s'han instal·lat, sobre la protecció de la posidònia i, si cal, els indiquen zones sorrenques properes on sí que es pot fondejar amb àncora.

Quins criteris s'han seguit per escollir les zones on instal·lar els nous camps de boies?

Això no ho hem decidit nosaltres. S'ha definit mitjançant informes mediambientals previs al Decret de protecció de la posidònia del 2018.

En aquest decret, sobre la base d'aquests informes sobre l'estat de les praderies i la intensitat de fondeig, es van determinar quins prats calia regular. Aquestes són les zones on actuem ara, amb la instal·lació de boies ecològiques, intentant restaurar praderies ja afectades pel fondeig amb àncora. A més, gestionem els punts màxims de fondeig per regular el nombre d'embarcacions i evitar danys addicionals.

Quin és el següent pas?

Un cop es defineixen les zones on hem d'actuar, es recorre a una consultoria d'enginyeria que redacta un projecte bàsic i constructiu. Aquest projecte inclou estudis específics de la zona: característiques biològiques, extensió, estat de la praderia, tipus de sediment, batimetria, exposició al vent, alçada d'onada habitual, etc. Amb tots aquests paràmetres, es proposen distribucions de boies, definint on es poden ancorar i quina eslora poden suportar, tenint en compte també el radi de borneig per evitar que les embarcacions xoquin entre si.

Aquestes noves boies inclouen alguna innovació tecnològica?

Sí. Aquest any hem provat boies intel·ligents, unes boies franceses que avisen quan algú s'amarra i fins i tot ofereixen dades de vent i onatge.

Són proves pilot. Ara com ara, la majoria dels camps segueixen amb boies estàndard, blanques i inflables, que eviten danys als cascos. Però la idea és millorar la presa de dades sobre l'estat del camp i la gestió.

Quin impacte espereu en la recuperació de les praderies de posidònia?

La posidònia és de creixement lent, però a llarg termini aquestes accions permetran regenerar praderies i millorar l'hàbitat, alhora que els navegants podran continuar usant aquestes zones com ho han fet sempre, però sense fer-les malbé. És una recuperació lenta però progressiva.

Actualment, es tramiten altres camps, com els de Sa Foradada i Es Caló d’Artà, previstos per al 2026. En quin punt es troben?

Aquests projectes encara continuen en tramitació mediambiental amb la Direcció General de Medi Ambient i amb el Ministeri de Transició Ecològica del Govern d'Espanya, a banda de la Demarcació de Costes (autonòmica) i Capitania Marítima. Tots aquests processos requereixen el vistiplau de molts organismes i això allarga els terminis. Estaven previstos per al 2025, però no hem pogut completar tots els tràmits. Esperem tenir-los el 2026, tot i que és un procés complex.

Quins organismes intervenen en l’aprovació d‟aquests projectes?

La Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, el Ministeri de Transició Ecològica, la Demarcació de Costes, Capitania Marítima i també els ajuntaments de les zones afectades. Coordinar tants organismes diferents és una tasca complicada.

Teniu algun objectiu final o estimació de quantes boies més farien falta?

No és un tema de quantitat de boies, sinó de necessitat de protegir una espècie ja declarada protegida el 1992 per la Unió Europea. Tot i això, per manca de conscienciació, se continua fondejant sobre les praderies. Per això s'opta per implantar camps de boies: no només com a mesura de control i sanció, sinó com a eina per compatibilitzar l'ús amb la protecció.

Com s'integra aquest projecte a les polítiques globals del Govern en matèria de sostenibilitat i turisme?

En sostenibilitat, en protegir l’hàbitat, estem fent una acció sobre el patrimoni natural. I també afecta el turisme: no tot és sol i platja. Tenim un patrimoni natural preciós i un turisme que ve a gaudir-lo, ja sigui a la Serra de Tramuntana, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO, o a les nostres costes i cales. Aquest tipus d‟accions afavoreixen tant la protecció del medi marí com el turisme nàutic, que pot venir a gaudir d‟aquest patrimoni natural que hem de conservar.

Per acabar, com justifiques la necessitat invertir i finançar aquests projectes?

La importància rau a defensar el patrimoni natural. El patrimoni és un bé de tots els ciutadans, que tenim el dret de gaudir-ne, però també l'obligació de cuidar. Aquest tipus d'accions proactives ajuden a compatibilitzar l'ús i el gaudi amb la protecció del medi natural, perquè aquesta generació i les futures puguin continuar gaudint del mar.