"L'objectiu és que carregar un cotxe elèctric sigui com anar a una estació de servei” "L'objectiu és que carregar un cotxe elèctric sigui com anar a una estació de servei”

Millora del Destí

El director gerent de l'Institut Balear de l’Energia explica com funciona MELIB i per què la xarxa de recàrrega és clau per a la descarbonització del transport a les Balears.

Hernando Rayo, director de l'Institut Balear de l'Energia, detalla en aquesta entrevista el paper de MELIB, la xarxa de mobilitat elèctrica de les Illes Balears, que aplega i gestiona els punts de recàrrega públics d'ajuntaments i consells. Al llarg de la conversa, Rayo explica els reptes d'implantar i mantenir aquesta infraestructura en un territori insular, la importància de garantir-ne la disponibilitat i la visió de futur d'una xarxa que faciliti l'ús quotidià del vehicle elèctric a les illes.

Què és MELIB i quina és la seva funció principal dins les Illes Balears?

MELIB és la xarxa de mobilitat elèctrica de les Illes Balears i la seva funció principal és agrupar tots els punts de recàrrega públics que pertanyen a diferents organismes, com ara ajuntaments o consells insulars. Actua com un paraigua comú perquè aquestes administracions no hagin de disposar de la seva pròpia aplicació ni d'un servei de manteniment específic, ja que la xarxa s'encarrega directament de la gestió i el funcionament correcte dels punts de recàrrega.

Quins reptes energètics específics tenen les illes que justifiquen l'existència de MELIB?

Un dels reptes més rellevants és la descarbonització del transport. Iniciatives com MELIB ajuden a descarbonitzar principalment el transport privat a les illes, un entorn en què és viable disposar d'un transport privat cent per cent elèctric.

Quines són ara mateix les prioritats de MELIB?

La prioritat és que hi hagi una disponibilitat suficient de punts de recàrrega perquè els usuaris puguin fer les càrregues necessàries amb normalitat. L'objectiu és que el sistema funcioni com una estació de servei, però en aquest cas d'electricitat, i que l'usuari pugui carregar el vehicle amb la mateixa facilitat.

Quins avenços recents mostren un millor progrés energètic a les Balears?

S'està fomentant l'autoconsum individual per mitjà de les polítiques de subvencions que impulsa el Govern. A més, s'està facilitant l'accés a l'autoconsum compartit, cosa que permet apropar les energies renovables a persones que no tenen la possibilitat d'instal·lar-les a casa.

En quin punt es troba actualment la implantació dels punts de recàrrega a les illes?

L'últim any, la xarxa ha crescut més d'un 50% en nombre de punts de recàrrega, un creixement molt important. En aquest moment, la feina se centra a mantenir una bona taxa de disponibilitat, és a dir, que els punts estiguin realment operatius.

Per què és tan important el manteniment dels punts de recàrrega?

Els punts de recàrrega són equips electrònics amb una electrònica de potència molt sensible. Encara que estan preparats per ser a la via pública, no deixen de ser equips electrònics, per la qual cosa les avaries són freqüents. Per aquest motiu hi ha un equip de manteniment que actua amb rapidesa quan es produeix una incidència.

Quins perfils professionals treballen en el manteniment de la xarxa MELIB?

Principalment electricistes, enfocats a l'àmbit de les energies renovables. Es tracta de professionals que treballen amb equips elèctrics que incorporen una component electrònica molt avançada, per la qual cosa les diferents especialitats del sector elèctric tenen cabuda dins la xarxa.

Quins criteris se segueixen per planificar i prioritzar la instal·lació de nous punts de recàrrega?

Els punts de recàrrega són propietat dels ajuntaments i són ells els que decideixen on s'han d'instal·lar. Normalment, sol·liciten assessorament per identificar les ubicacions més adequades, tenint en compte no només la facilitat d'instal·lació, sinó també la facilitat d'ús i que es tracti de zones amb presència habitual de vehicles.

Com es finança el funcionament de la xarxa MELIB?

La instal·lació dels punts de recàrrega és a càrrec dels ajuntaments, normalment amb suport de subvencions de la Direcció General d’Energia. No es finança només el punt de recàrrega, sinó també tota la instal·lació elèctrica associada, que en molts casos és la part més complexa d'executar. Pel que fa a l'ús, durant un temps la recàrrega ha estat gratuïta per afavorir una penetració més gran del vehicle elèctric, encara que des de fa un temps alguns ajuntaments han començat a cobrar pel consum, de manera que no sigui el mateix ajuntament qui hagi d'assumir la factura elèctrica. Tot i això, el cost continua sent més avantatjós que el d'un vehicle de combustió.

Quin paper hi juga la coordinació entre les diferents administracions públiques?

MELIB exerceix un paper fonamental perquè agrupa tots els punts de recàrrega dels ajuntaments i els proporciona una aplicació comuna i un manteniment comú. D'aquesta manera, un cop feta la instal·lació, els ajuntaments es poden despreocupar del funcionament diari dels punts de recàrrega.

Quines millores o ampliacions s'estan duent a terme actualment a la xarxa?

S'estan substituint els punts de recàrrega més obsolets, especialment els de les primeres fases o aquells que ja no es poden reparar. L'objectiu és haver substituït uns 200 punts, fet que suposa aproximadament el 40% dels punts existents a principi de legislatura.

Amb quina freqüència es renoven o substitueixen els punts de recàrrega?

La substitució no es fa amb una periodicitat fixa, sinó en funció de les necessitats de cada punt. Hi ha punts amb cinc anys d'antiguitat que funcionen perfectament i d'altres que, amb menys temps, ja no funcionen a causa de la tecnologia que hi incorporen.

Quina feina fa MELIB que és menys visible però essencial per a l'administració pública?

Es fa un seguiment diari de l'estat de cada punt de recàrrega i, en funció d'això, es fan les actuacions de manteniment necessàries. A més, es treballa amb els ajuntaments perquè disposin d'un manteniment contractat, de manera que es puguin despreocupar del funcionament dels punts de recàrrega un cop integrats a la xarxa.

Com afecta la insularitat i la fragmentació territorial la gestió de MELIB?

La insularitat incrementa els costos i dificulta el desplaçament dels equips humans i materials. Els punts de recàrrega solen arribar des de la península i, en el cas d'Eivissa, Menorca o Formentera, la logística es complica per la doble o fins i tot triple insularitat. Això encareix especialment el manteniment i fa necessària l'existència d'equips a cada illa per atendre les avaries amb rapidesa.

Com t'agradaria veure MELIB a llarg termini?

La idea és que MELIB englobi tots els punts de recàrrega públics i privats de les illes, de manera que qualsevol persona, sigui resident o visitant, pugui accedir a tots els punts de recàrrega amb una sola aplicació i que les Balears siguin un territori on s'aposti clarament per l'ús del vehicle elèctric.

Projectes relacionats

No s'han trobat projectes relacionats.

Vols saber què és l'ITS?

Treballem per unes illes Balears que siguin Sostenibles.

ACCEDEIX