Mallorca mira les seves arrels al Dijous Bo

Quan parlem de sostenibilitat, solem pensar en noves tecnologies, energies renovables o hàbits de consum emergents. Però hi ha llocs on la clau per entendre el futur passa, precisament, per mirar enrere. Un d'aquests espais és el Dijous Bo d´Inca, la fira tradicional més gran de Mallorca i una de les més importants de les Illes Balears, que cada tardor omple la ciutat de productors locals, artesans i visitants.

Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana, quan Inca ja s'havia consolidat com un dels centres comercials més rellevants de l'illa. Des del segle XIII hi ha constància de mercats i fires lligats al calendari agrícola, i dijous es va convertir el dia de referència per vendre i comprar animals, eines i collites. Amb el temps, aquell mercat setmanal va anar creixent fins a convertir-se en el Dijous Bo, el dijous gran, el més important de l'any per a pagesos i comerciants.

Avui dia, el Dijous Bo és el colofó d'un cicle de tres fires de tardor —dedicades a terra, esport i lleure, i a l'època— i de les festes de Santa Maria la Major. Durant setmanes, Inca es prepara amb activitats culturals, mercats temàtics i trobades populars. El Dimecres Bo, la vigília, omple els carrers de concerts i ambient festiu, però el veritable protagonisme arriba l'endemà, quan el centre es converteix en un espai gegantí dedicat al producte local i al patrimoni.

Un dels escenaris més emblemàtics és la Plaça del Bestiar, on se celebra el concurs morfològic del porc negre mallorquí i altres exhibicions de races autòctones. Més enllà de la curiositat o l'atractiu fotogràfic, aquests certàmens compleixen una funció clara: recordar que darrere de cada animal hi ha anys de treball, selecció i coneixement, i que preservar aquestes races també és preservar un model de ramaderia lligat al territori. Alhora, la fira ofereix espais pedagògics i activitats pensades perquè els més joves coneguin un món que, cada cop més, queda lluny de la seva vida quotidiana.

A uns metres, els carrers s'umplen de producte agroalimentari local: oli d'oliva, olives trencades, vins, embotits, fruita seca, mel, melmelades, formatges o rebosteria tradicional. En un sol matí és possible recórrer desenes de petits projectes que viuen de la terra i que troben al Dijous Bo un aparador privilegiat. Comprar en aquestes parades no és només omplir una borsa: és recolzar explotacions familiars, artesans i economies locals que mantenen viu el teixit rural de Mallorca.

L'artesania és un altre dels pilars de la fira. La pell i la marroquineria —senya d'identitat d'Inca—, la ceràmica, els teixits, la fusta, la joieria o els brodats configuren un mapa d'oficis que, sense espais com aquest, correrien el risc de diluir-se en un mercat globalitzat. La fira permet que artesans i ceramistes venguin directament, expliquin com treballen i connectin amb un públic que busca productes singulars i locals.

Des de la perspectiva de la sostenibilitat, el Dijous Bo funciona com un petit laboratori a l'aire lliure. D'una banda, afavoreix els circuits curts de comercialització: productor i consumidor estan cara a cara, reduint intermediaris i transport. De l'altra, fomenta un turisme de proximitat i en temporada baixa: milers de persones es desplacen a Inca a la tardor, sovint amb tren des de Palma o des dels municipis del Raiguer, aprofitant els reforços del servei ferroviari. És un clar exemple de com una fira tradicional pot contribuir a la desestacionalització i a dinamitzar l'economia fora de l'estiu.

La dimensió cultural completa el valor sostenible de lʼesdeveniment. A més del programa firal, la ciutat acull concerts, balls populars, exposicions, visites guiades i els Premis Dijous Bo, que reconeixen entitats, artistes, escoles, col·lectius o grups de gegants que treballen per la cultura i la cohesió social. Així, la festa no es limita a un dia de consum, sinó que es converteix en un moment per reforçar la identitat comunitària.

El Dijous Bo és, en definitiva, molt més que una gran fira. És un espai on es visibilitza la feina del camp, on la producció local es converteix en motor econòmic i on la tradició demostra que pot ser una eina de futur. En un moment en què es parla de sobirania alimentària, d'emergència climàtica i de models turístics més responsables, aquest esdeveniment ofereix una imatge diferent de Mallorca: la d'una illa que sap cuidar allò que és seu i projectar-ho cap a fora amb orgull i responsabilitat.

Per a qui el visita per primera vegada només pot semblar una fira immensa. Per a qui s'ho mira amb altres ulls, el Dijous Bo és la prova d'una cosa essencial: que preservar tradicions, protegir el patrimoni i consumir producte local són tres pilars fonamentals per a un futur més equilibrat per als pobles i per al territori que els envolta.