“El Teatre Defensora era el cor cultural de Sóller i l'hem deixat caure”

Com va sorgir la Societat Defensora Sollerense i per què va construir un teatre?

La societat va néixer el 1887 com una entitat de socors mutus per ajudar a la gent més humil amb quotes petites que els donassin accés a assistència mèdica. Va ser una espècie de bressol de la Seguretat Social. Amb els anys, es va anar orientant també cap a la cultura, i d'aquí va sorgir la idea de construir un teatre propi.

Quin paper va jugar el teatre en la vida cultural de Sóller?

Durant dècades va ser l'epicentre de la cultura sollerica. Allà s’hi celebraven bodes, comunions, obres de teatre, balls… Qui no va actuar, va ballar o va conèixer la seva parella al Defensora, segurament va assistir a algun dels seus actes. Era l'únic centre cultural amb una certa envergadura i estava obert a tothom. Era el cor social del poble.

Com va evolucionar aquest espai amb el pas dels anys?

A partir dels anys 80, el teatre va entrar en declivi. Van canviar els temps: van aparèixer les discoteques, noves formes d'oci… I, a nivell administratiu, es van començar a exigir condicions que nosaltres no podíem assumir: sortides d'emergència, mesures de seguretat, reformes estructurals… A partir dels 90 només s'usava per a algun ball puntual, i finalment ens van obligar a tancar-lo.

Què va passar llavors amb l'edifici?

El vam cedir a l'Ajuntament l'any 2000. Pensàvem que així almenys podria conservar-se. Però la deixadesa institucional va ser absoluta. Ni nosaltres teníem recursos per rehabilitar-lo, ni ells hi van invertir gens ni mica. L'edifici va quedar tancat i barrat. En 25 anys s'han fet, com a molt, dos actes. I un espai tancat, ja se sap, mor més ràpid que un usat.

El 2023 es va esfondrar part de la teulada. Què va passar exactament?

El 5 de setembre, cap a les 9:15h del matí, una part del sostre es va esfondrar. Només va quedar dreta la façana exterior. Vam tenir la sort que no passava ningú per allà en aquell moment, encara que per allà hi passen diàriament mares i nins perquè hi ha una escola infantil al costat. Va ser un miracle que no hi hagués una desgràcia.

Com va reaccionar la comunitat de Sóller?

Amb pena, impotència i resignació. Va ser la crònica d'una mort anunciada. Des de l'any 2000 sabíem que si no es feia res, acabaria així. El més frustrant ha estat veure com ens han enganyat tantes vegades: anàvem a Palma, recollíem projectes, ens prometien coses… però res es complia. Ara 25 anys després, el teatre és a terra. Literalment.

La idea és transformar-lo en un centre sociocultural versàtil. Què opina?

Això és, en el fons, retornar-li la seva essència. Abans ja era un espai per al teatre, la música, la dansa… Recuperar això seria ideal. No volem una altra cosa. Que torni a ser el que sempre ha estat per a Sóller.

Creu que la seva recuperació tendria impacte positiu en la cultura local?

Sens dubte. No hi ha un altre espai municipal així. S'ha fet un conveni amb el Bisbat per fer servir un altre teatre, però aquest és el de veritat, el que sempre ha estat del poble. La gent ho necessita i encara confiam veure-ho renéixer algun dia.