Vestir la història de Mallorca com a reflex de la societat de l'illa

La indumentària mallorquina del segle XIX és el resultat de segles d'influències culturals i transformacions socials. Després de l'arribada de nous estils procedents d'Europa —primer des de la península, després a través de França i Anglaterra—, els teixits i patrons van evolucionar sense perdre el seu arrelament en la vida quotidiana de l'illa. El cotó, la llana, el lli i la seda convivien amb la indiana, un cotó estampat molt popular entre les classes treballadores. Les dones combinaven faldilles àmplies, gipons ajustats, sinagües i rebosillos, mentre que els homes vestien calçons amples, camises tradicionals i faixes que protegien l'esquena durant les tasques del camp. La manera de vestir no era estàtica: depenia de l'economia familiar, de l'accés als materials i de les modes que arribaven lentament a Mallorca. Per entendre com es va configurar aquesta identitat estètica és imprescindible observar aquestes peces tal com eren, abans que la folklorització del segle XX simplifiqués i homogeneïtzés un llegat molt més divers i complex.

En aquest vídeo coneixem Mateu Abdón Martorell, un jove costurer autodidacta que ha emprès un projecte extraordinari: reproduir amb exactitud la indumentària mallorquina del segle XIX. A partir de l'anàlisi de retrats, fotografies i peces antigues, ha aconseguit recrear teles, puntades, patrons i maneres de vestir fidels a l'època, donant lloc a més de vint conjunts presentats a l'exposició “De Bell Nou”. La seva habilitat per al brodat, la seva minuciositat en la recerca i el seu compromís amb la transmissió de l'ofici —incloent-hi classes de costura i col·laboracions amb agrupacions folklòriques— estan retornant vida a un patrimoni tèxtil que poques persones coneixen en profunditat. Mateu no només confecciona roba: rescata memòria, preserva identitat i demostra que el passat encara pot dialogar amb el present quan es treballa amb respecte i passió.