L'article 47 de la Constitució estableix el dret a l'habitatge digne. No obstant aixó, aquest dret s'enfronta a la Ilei de l'oferta i la demanda, la qual estableix el preu de mercat. Aquest preu, s'ha vist greument afectat per la pressió turística, i ha provocat una pujada mitjana dels lloguers d'un 22% anual i que les llles Balears disposin del anomenat pitjor "índex d'accessibilitat a l'habitatge" de tot l'Estat espanyol.
Mallorca
Govern de les Illes Balears
Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI)
2.998.336 €
2.850.047 €
2.850.047 €
2019
2020 - 2023
Executat
Benestar social
Executat: 100%
12.01.2023
Amb el programa d'habitatge de Lloguer Públic es pretén pal·liar els efectes col·laterals del turisme, que dificulta l'accés a l'habitatge als residents.
Pel que fa a l'oferta i demanda d'habitatge protegit, l'IBAVI gestiona un parc d'habitatges de 1.768, dels quals els 20 disponibles, es troben actualment en procés d'adjudicació.
La demanda d'habitatge és cada vegada major. A 9 d'agost de 2019, hi ha registrades 5.896 sol licituds d'inscripció al Registre Públic de Demandants d'Habitatge Protegit a l'illa de Mallorca, 611 a Menorca, 2.521 a Eivissa i 217 a Formentera, que fan un total de 9.183 sol licituds a les quatre illes.
A més, a nivell ambiental, les principals causes del deteriorament són les modalitats industrials de producció i consum. Això també succeeix en la indústria de la construcció. En el cas de les llles Balears, els edificis contaminen més que no tot el transport d'avions, cotxes, camions i vaixells plegats.
Contaminen quan els construïm i quan els utilitzam. Per aquest motiu, totes les promocions promogudes per l'IBAVI són de consum energètic quasi nul (nZEB) per complir l'objectiu 20/20/20 de l'Estratègia energètica europea,'' la qual cosa actualment a Espanya equival a la qualificació energètica A per als edificis residencials.
El projecte de 22 habitatges de protecció pública es planteja des de la condició del límit urbà i agrícola del poble de Vilafranca de Bonany. La fàbrica urbana on la distància fa l’espai (el negatiu que construeix l’espai col·lectiu) i el teixit agrícola on la forma construïda s’ha de definir en els seus contorns.
La morfologia urbana del poble conté una seqüència d’espais que, des del carrer, o des del camp, podríem descriure com: espai públic, porta de servei, carrer privat, el pati, la casa. La proposta respon a aquesta successió: des del carrer accedim a uns espais intermedis que organitzen els accessos als habitatges i en la seva seqüència deriven en: la casa i la façana pública o en el jardí, el torrent i el paisatge agrícola.
La normativa permet aixecar 3 plantes sempre que el segon pis estigui vinculat al primer fisica i registralment de forma irreversible, el que obliga a optar per una tipología de dúplex per tal d’aprofitar l’edificabilitat. Aquesta tipología, com a les de la planta baixa, són passants per garantir la ventilació creuada. L’escala interior permet l’aparició d’un pati en el dúplex i d’un lluernari que pauta la passera central de planta primera.