La restauració del castell de Cabrera reforça la seguretat i en preserva la història

Quina importància té el castell de Cabrera?

El Castell és l'element patrimonial més important de Cabrera. És un bé d'interès cultural de gran valor històric i arqueològic i la imatge més emblemàtica del Parc Nacional. Al llarg dels segles ha passat per destruccions i reconstruccions, i la darrera restauració seriosa va ser als anys setanta. Des de llavors, el marès s'ha degradat força a causa de l'exposició al vent del mar. Per això ara s'hi intervé per restaurar els elements estructurals deteriorats que suposen un risc fins i tot per als visitants.

Quin és l'objectiu principal d'aquesta restauració?

L'objectiu és assegurar que els elements més danyats estiguin en condicions segures i, alhora, conservar aquest bé paisatgístic i etnogràfic tan important. La inversió està plenament justificada per la necessitat de garantir la seguretat del visitant i la conservació del castell. És una obra complexa, però imprescindible.

Què hauria passat si no s'hi hagués intervingut?

No hi ha un informe escrit que ho quantifiqui, però el primer que rebem de la Direcció General d'Arquitectura ja advertia del risc de col·lapse a diverses zones. Hi havia àrees inaccessibles, com la pujada a la planta superior o els antics magatzems. Si no s'haguessin fet aquestes millores, era molt probable que algunes parts interiors o murs exteriors s'haguessin acabat esfondrant.

Un dels reptes més importants ha estat l'erosió i la humitat. Com s'hi afronten?

L'erosió, la humitat i el salnitre són inevitables en un entorn tan exposat, però es poden mitigar. Se substitueixen peces danyades per marès de qualitat, identificant pedreres adequades a Mallorca. Les de Cabrera no són viables. S'utilitza morter de calç hidràulica i es busca que les noves peces siguin tan duradores com sigui possible. La previsió és que la restauració aguanti en bon estat més de trenta anys abans de necessitar una nova intervenció.

El clima marítim també en complica la conservació. Quines mesures es contemplen?

No es pot lluitar contra els elements naturals. El castell és en una zona molt exposada, i això va ser precisament el que es va buscar en construir-lo: una torre de defensa amb màxima visibilitat. Per això no es poden aplicar tècniques modernes que sí que es fan servir en edificis civils, com aïllaments o climatització. En un BIC no es poden introduir aquests sistemes perquè n'alterarien l'autenticitat.

Per què és tan important emprar materials tradicionals com el marès o la calç hidràulica?

Perquè cal evitar falsos històrics. No podem fer servir formigó o asfalt, ni ferro, perquè no són compatibles amb un bé patrimonial. Les tècniques tradicionals són més coherents amb l'origen de l'edifici i molt eficients des del punt de vista constructiu. L'objectiu és que la restauració s'assembli al més possible als mètodes antics, mantenint la integritat del castell.

Tot i això, s'incorporen alguns materials moderns. En quins casos?

Només quan és imprescindible per motius de seguretat. Per exemple, les baranes se substitueixen per altres metàl·liques d'acer inoxidable fixades amb resina epoxi. Abans, en ancorar-les directament sobre el marès, es feien malbé els blocs. Ara, aquesta tècnica garanteix la seguretat sense alterar l'estructura original. És una excepció justificada per la protecció dels visitants.

Quines administracions i especialistes participen al projecte?

És un projecte finançat amb fons de l'impost de turisme sostenible, impulsat per la comunitat autònoma, però amb la implicació de diverses institucions: el Ministeri de Defensa, propietari del castell; el Ministeri de Cultura; i el Consell de Mallorca. Des del començament es va formar una comissió tècnica que supervisa el desenvolupament de l'obra i que es tornarà a reunir per avaluar l'execució.

Quina és la inversió total i en quina fase es troba el projecte?

La inversió inicial era de 860.000 euros, però la pandèmia va paralitzar la tramitació i va provocar un augment de costos generalitzat. Actualment, la xifra total ronda el milió i mig d'euros. Ja s'han fet estudis previs: arqueològics, històrics, de restauració de superfícies, aixecaments topogràfics i vols de dron. També s'ha inaugurat una exposició sobre la història del castell. En aquest moment s'ha lliurat el projecte bàsic i d'execució i només cal disposar del finançament final per licitar l'obra. El termini màxim de finalització és juny de 2028.

Està prevista alguna acció divulgativa per als visitants?

Sí. Dins del projecte s'inclou una exposició permanent instal·lada ja a la sala coberta del castell, amb panells retroil·luminats que narren la seva història i les fases de la restauració. A més, es mantindran les visites guiades habituals del Parc Nacional i es preveu habilitar una àrea de recepció exterior per millorar la gestió de grups en els moments de més afluència.

Com es garantirà la conservació davant de l'augment de visitants?

L'accés al castell es realitza per una escala de caragol original, cosa que limita el pas simultani de persones. Per això, es planteja un espai previ d'espera o triatge per evitar congestions i millorar la qualitat de la visita. És una mida senzilla que ajudarà a protegir tant l'edifici com l'experiència del visitant.

Què aportarà aquesta restauració a l'experiència del visitant i al valor patrimonial de Cabrera?

El castell és el primer element visible en arribar al port i el més visitat del parc. Amb aquesta restauració, la seguretat i la comprensió del lloc milloraran notablement. Els nous elements interpretatius i el mateix estat de l'edifici permetran valorar millor la història i el paper defensiu. Estic convençut que els visitants ho apreciaran i entendran l'esforç que suposa conservar un símbol tan important de Cabrera i de la història de les Balears.