Gabriel Vicens: “El futur del camp balear ha de ser verd o no hi haurà futur”

Quin diria que és el principal problema que afronta avui el camp balear en matèria de relleu generacional?

Pel que fa al relleu generacional, el que manca és una iniciativa amb visió empresarial. Continuem amb la idea tradicional que l'explotació agrària és un sacrifici, estar al camp tot el dia, i això no és atractiu. No s'està enfocant des de la utilització de tecnologies, sinó des del sacrifici. I és clar, així és més fàcil dedicar-se a altres coses.

Balears és una de les comunitats amb menys joves pagesos d'Espanya. Quins factors expliquen aquesta situació?

El turisme. És el motor de les Balears. Amb el tema del turisme tenim des de l'hostaleria, la restauració, els xàrters, els serveis… i tot això és molt més atractiu que el camp. Encara que sí que reconec que hi ha gent jove amb una visió empresarial, això és molt poca. A més, es busca comoditat, i és clar, el camp no és precisament còmode.

També hi influeix la manca de rendibilitat i els elevats costos inicials?

Amb això discrep, perquè un jove pagès té unes ajudes que no té cap altra professió. I són a fons perdut. En altres professions cal justificar despeses, però aquí no. No hi ha cap altra professió en què et donin diners per començar a treballar. És tot al contrari.

Tinc un cas concret d'un al·lot de 22 anys que ja factura més de 200.000 € en productes agraris. Si tenim una visió empresarial, és viable.

A què es refereix amb manca de visió empresarial?

Que molts es llancen sense pensar en qui els comprarà. Hi ha gent que s'aixeca un dia i decideix plantar alguna cosa sense haver estudiat el mercat. Si no saps a qui vendràs, acabaràs menjant-te els teus tomàquets. Cal pensar primer en el client i després en la producció. Passa el mateix amb altres projectes: un no pot obrir un centre eqüestre només perquè li agradin els cavalls. Si no analitzes la demanda, tanques. Tot negoci, també l'agrari, necessita planificació i orientació al mercat.

Quines conseqüències té l'abandonament de terres agrícoles al paisatge i l'economia rural?

Al paisatge hi ha moltes opinions. Hi ha gent que li agradaria que tot fos un bosc i d'altres que ho volen veure tot llaurat, sense una herba. Però la qüestió no és aquesta, hem d'anar una mica més enllà.

Som una illa, un conjunt d'illes. Aquí, si deixa de venir el vaixell carregat de mercaderies, els supermercats es buiden. Ho vam veure amb la COVID i amb la guerra d'Ucraïna. Quan hi ha algun esdeveniment greu, el primer que hi falta és el menjar.

Per això hauríem de tenir un reservori de terres agràries productives, i no només de terres, també de tecnologia. Per què Holanda és el primer productor hortícola sent un país petit, amb problemes de nivells freàtics? Perquè té un sistema agrari amb hivernacles i cultius en vertical. El mateix passa a Emirats Àrabs. La tecnologia és el que manca.

En què consisteix el nou projecte de modernització del medi agrari?

L'aigua és la base de tot. Sense aigua, la producció és baixa. Les reserves subterrànies escassegen i, si no plou, el camp se'n ressent. El futur passa per la reutilització de l'aigua regenerada i per construir més basses per ampliar les zones de regadiu. Amb aigua i regadiu, el sector s'impulsa. També cal canviar la mentalitat: no podem continuar amb marcs de plantació amplis. Cal aprendre de Jaén, Múrcia o Almeria, que són competitius perquè produeixen més i millor.

Inclou el pla formació en innovació i gestió empresarial?

Sí, es fomenta la formació. Està prevista la creació del Parc Agrari, promogut per l'Ajuntament de Palma, i les cooperatives agràries ja organitzen cursos de manera contínua. La Conselleria també ofereix formació. Si una comunitat de regants ens demana un curs de reg, ho organitzem. No falta formació, però sí coordinació entre el sector primari i les administracions perquè es comuniquin millor les necessitats reals.

Centrant-nos a l'aigua, quina diferència hi ha entre l'aigua depurada i la regenerada?

L'aigua depurada és la que subministren les estacions de tractament de cada municipi. Per poder-se fer servir en agricultura, necessita un tractament addicional: el terciari, que inclou desinfecció, filtració i altres processos per complir els paràmetres del Reglament Europeu i del Pla Hidrològic de les Balears. Així s'obté aigua regenerada, segura i amb nutrients que redueixen l'ús de fertilitzants, abaixant els costos a l'agricultor i millorant-ne la producció.

Quins avantatges concrets s'han observat?

Hem comparat camps regats amb aigua de pou i amb aigua regenerada. Als ametllers, per exemple, el creixement de l'arbre es duplica i la producció és més gran. A més, la Conselleria facilita aquesta aigua gratuïtament a les comunitats de regants, fet que suposa un gran suport. Nosaltres assumim les instal·lacions, el manteniment i el subministrament, i fins i tot assessorem els regants sobre com i quan han de regar.

Hi continua havent reticències entre els agricultors a utilitzar aigua regenerada?

Sí, però és una qüestió generacional. Els joves ho entenen perfectament; els grans encara pensen que és “aigua bruta”. Per això fem jornades de portes obertes, com la propera a Santa Eulària, per mostrar que les basses estan plenes de vida: aus, peixos, vegetació. L'aigua regenerada no fa olor, no contamina i és un recurs valuós. De fet, quan hi ha una avaria, els regants ens truquen de seguida preocupats.

Per acabar, com s'imagina el camp balear d'aquí a 10 o 20 anys?

M'agradaria veure'l verd. Sigui agrícola o forestal. Em preocupa veure muntanyes pelades perquè sense massa boscosa no hi ha pluja. Necessitem boscos per tenir aigua i agricultura per mantenir el paisatge. El futur ha de ser verd o no hi haurà futur.