“La mar és el nostre jardí, i hem d'aprendre a cuidar-la”

Com va néixer la idea del projecte ESVIMA i quina necessitat concreta del Mediterrani cerca resoldre?

El projecte ESVIMA va néixer d'una evidència molt clara: des dels inicis de la humanitat, els homes i les dones hem llançat coses al mar sense pensar què passava després. Hem construït estructures submarines, dics de contenció, i està demostrat que les estructures artificials disminueixen la biodiversitat marina en comparació de les naturals.

Amb aquest projecte volíem donar resposta a una necessitat concreta de la Mediterrània: regenerar-ne la biodiversitat en un mar especialment pressionat per l'activitat humana, el turisme i el canvi climàtic.

Des de la Fundació, juntament amb els nostres socis de l'Institut Químic de Sarrià i del Centre Balear de Biologia Aplicada, desenvolupem un mètode per estudiar com es produeix la colonització d'aquests materials.

Per què es va triar la badia de Palma per dur a terme aquest assaig pioner a la Mediterrània?

Perquè està situada al centre del Mediterrani i ens permet estudiar dues condicions diferents: una zona amb un flux d'aigua alt i una altra on l'aigua està més estancada. El port de Palma, per la seva gran superfície, ofereix aquestes dues condicions en un mateix espai, cosa que ens permet comparar com influeixen en la colonització dels materials.

El projecte planteja que les infraestructures submarines es poden transformar en refugis de vida. Com passa d'un entorn artificial a un ecosistema viu?

Això és exactament el que estudiem. La inspiració neix de la vida a terra: quan cultivem un hort, sabem que, segons l'acidesa del sòl, la quantitat de nutrients, la llum o l'aigua, creixen unes plantes o unes altres.

Al projecte ESVIMA treballem amb vuit materials diferents, amb composicions i dissenys diversos, que amb el temps es degraden i es converteixen en materials inerts i no contaminants.

Quan submergeixes qualsevol material en aigua de mar, immediatament acudeixen bacteris que comencen a colonitzar-lo. Depenent de les seves característiques, les proporcions de bacteris varien i això determina quins animals o plantes arribaran després.

És un estudi de la cadena tròfica: els animals i les plantes s'alimenten segons la colonització bacteriana inicial. Aquesta és la nostra hipòtesi de treball.

Els primers resultats apunten que les superfícies rugoses afavoreixen una colonització més diversa. Com s'explica això?

És cert… i no del tot. Les superfícies llises propicien una colonització més vegetal, mentre que les rugoses afavoreixen la presència d'animals. Tot i que encara no tenim resultats definitius, la tendència sembla que és aquesta.

En un estudi pilot que realitzem a la badia de Palamós, observem una cosa curiosa: materials separats amb prou feines dos metres mostraven comportaments completament diferents. Un estava totalment cobert d'organismes i els altres gairebé nets. Aquestes diferències ens ajuden a entendre com la composició o la textura influeixen a la biodiversitat que pot acollir cada material.

Quines són les primeres espècies que han colonitzat aquestes estructures?

Les primeres, evidentment, són els bacteris. En aquest moment estem provant materials, de manera que les mostres de treball tenen una superfície similar a la d'un totxo convencional i no modifiquen gaire l'entorn.

Així i tot, en experiències prèvies a Palamós vam veure que, segons el material, la colonització varia tant en espècies com en percentatge: en un port predominaven les esponges, en un altre les algues. És molt interessant observar aquestes diferències.

Quant tarda una estructura com aquesta a convertir-se en un hàbitat marí estable?

Un any. Ens va sorprendre moltíssim comprovar-ho. Als ports d'amarratge que instal·lem a Palamós, en tot just un any ja hi havia habitants: crancs, pops i petits peixos.

Les imatges obtingudes durant els assaigs són espectaculars. Encara queda molt de camí per recórrer, però l'esperança de convertir parets grises i inerts en superfícies vives és real i molt prometedora.

Quin paper han tingut les institucions públiques, com la Conselleria de Turisme o l'Autoritat Portuària, en el desenvolupament i el finançament del projecte?

Sense elles, aquesta feina no hauria estat possible. El projecte s'ha impulsat gràcies a una subvenció concedida per la Conselleria de Turisme i la col·laboració de l'Autoritat Portuària de les Balears, especialment del departament d'Innovació i Medi Ambient. Els considerem part de l'equip: hi han ajudat molt i han fet aportacions brillants.

És molt gratificant veure com la Conselleria s'implica en projectes de recerca.

Més enllà de la biodiversitat, quins beneficis concrets pot aportar aquesta regeneració marina a la pesca artesanal o a les comunitats costaneres?

Moltíssims. Tenim un projecte anomenat “Parc del Mar”, en què estudiem la composició nutricional de peixos i mariscs que es comercialitzen a Espanya. Sorprenentment, de més de mil espècies només es coneix bé la composició de noranta.

Per exemple, hi ha peixos molt comuns, com el sorell, del qual no se'n sap amb precisió el valor nutricional.

Fomentem així el consum de peixos de proximitat amb un alt valor nutricional. Els beneficis de tenir cura del mar van des de l'impacte econòmic de la pesca i el turisme fins a la salut mental de les persones.

Com s'explica aquest darrer benefici, el de la salut mental?

El mar ens aporta intangibles que no es poden pagar, però que tenen un gran impacte a la vida humana. La gent passeja pel costat del mar perquè el reflex del sol o de la lluna sobre l'aigua, o el simple moviment de les onades, transmeten calma i benestar.

Molts psicòlegs recomanen caminar a la vora del mar. Ara desenvolupem el projecte Blue Way, que cerca valorar aquests intangibles com una aportació econòmica real al patrimoni humà.

Com diem sovint, “sí, intentem posar preu al qual no en té”, però és una mètrica que també cal tenir en compte. El preu d'una habitació amb vistes al mar, per exemple, no és el mateix que el d'una amb vista a una paret: aquests valors existeixen, encara que no es quantifiquin.

Aquest tipus de projectes poden ajudar a fer la Mediterrània més resilient davant del canvi climàtic?

És una bona pregunta, i m'agradaria poder dir que sí. Però crec que és un esforç col·lectiu. S'han d'implicar les empreses, la societat civil —de la qual les fundacions en som una representació— i, per descomptat, les administracions.

A Menorca, per exemple, hi ha una empresa que ha desenvolupat un prototip de motor fora borda elèctric espectacular. Aquests tipus d'innovacions ajuden a preservar el mar.

Les administracions mediterrànies, des de França fins a Grècia, han de fer un esforç enorme: el Mediterrani concentra el 24% del turisme mundial i és el mar més contaminat del planeta. La densitat humana a la costa implica una gran pressió i exigeix polítiques valentes per mantenir la qualitat de les aigües.

I convé recordar-ho: darrere de les administracions hi ha moltes persones treballant coordinadament per millorar la vida dels ciutadans.

El projecte ha despertat interès internacional?

Sí, hi ha interès. Estic convidada a la Facultat de Dret de Nuevo León, a Mèxic, per parlar sobre regeneració marina. També tenim contactes a França i Califòrnia, tot i que encara són projectes incipients.

Abans de fer grans passos internacionals, volem consolidar la nostra feina aquí. De fet, estem traslladant la nostra seu de Llucmajor a Palma, on esperem inaugurar un nou espai aquesta primavera.

Per acabar, si hagués de resumir la importància de projectes com ESVIMA, què diria als ciutadans?

Que ens ajudin a ampliar l'experiència i instal·lar més morts d'amarratge que, en lloc de ser blocs de ciment, imitin les roques mediterrànies i es colonitzin en un any. Així, en comptes de fons grisos, tindrem fons vius i plens d'espècies.

Als empresaris els diria que hi col·laborin. Aquests projectes uneixen ciència i societat civil, i necessiten el suport del sector privat, no només per millorar-ne la reputació o els informes de sostenibilitat, sinó perquè a llarg termini també els poden generar beneficis.

El mar és el nostre jardí. Si un hoteler té el jardí brut i sense flors, no podreu cobrar el mateix que un altre amb un espai cuidat i ple de vida. El mar és el jardí de tots nosaltres, i l'hem de cuidar.