“L'aigua és un bé escàs: no cal malgastar ni una gota”

Fa anys que el pla de Mallorca viu entre restriccions i camions cisterna. Com s'ha arribat a aquesta situació tan crítica?

S'ha arribat a aquesta situació perquè els recursos hídrics dels pous amb què se subministren els diferents ajuntaments del Pla cada cop tenen menys cabal, a causa del canvi climàtic i de la sobreexplotació dels aqüífers. En alguns llocs el cabal ja és pràcticament inexistent. Fins ara no s'ha aconseguit fer res sobre això, i per això ens hem vist obligats a proveir alguns municipis del Pla mitjançant camions cisterna.

El problema, a més de per quantitat, també és per la qualitat de l'aigua. Quina preocupa més ara mateix?

El que més ens preocupa, sens dubte, és el de la quantitat. És cert que alguns ajuntaments o municipis es veuen obligats a comunicar als veïns que l'aigua té nivells de nitrats per sobre del que es permet, però almenys en aquests casos hi ha aigua per dutxar-se, rentar la roba o netejar. L'única cosa és que no és apta per al consum humà. Però el problema de no tenir ni una gota d'aigua és molt més greu.

Com afecta això la vida diària dels veïns?

En el cas dels camions cisterna, els veïns pràcticament no se n'adonen, excepte pels avisos i la col·laboració que se'ls demana per reduir el consum. No es pot malbaratar una aigua que arriba en camions perquè té un cost molt elevat per a l'administració. En la seva vida diària, el ciutadà no ho percep com una cosa greu, però se li insisteix que no en faci un ús excessiu. Pel que fa a la qualitat, als municipis amb nivells alts de nitrats s'adverteix que l'aigua no és apta per al consum humà i els veïns s'han d'abastir amb aigua embotellada.

En alguns pobles, com ara Lloret, el problema dels nitrats és especialment greu. Quines solucions s'estudien?

S'està estudiant la possibilitat d'instal·lar plantes desnitrificadores, però no és senzill. Aquestes plantes no estan exemptes de problemes: generen molt de rebuig, cosa que significa que l'aigua extreta del pou s'ha de tractar i una gran part es perd, provocant una sobreexplotació afegida. Per això, quan els aqüífers ja estan al límit, no és una opció gaire viable. L'alternativa de l'osmosi tampoc no està donant bons resultats; a diversos municipis on s'ha implantat, els tècnics han detectat molts inconvenients. En definitiva, l'única solució possible exigeix assolir la connexió amb la xarxa d'aigua dessalada de Mallorca.

Molts municipis costaners ja gaudeixen de la xarxa. El Pla s'ha sentit oblidat?

Una mica sí, és una percepció que tenim. Però no és un problema recent, fa molts anys que lluitem contra aquesta situació. En algunes ocasions fins i tot se'ns ha dit que la població dels nostres municipis no és suficient per justificar les inversions necessàries per portar l'aigua dessalada. Però els aqüífers no tenen fronteres: un aqüífer passa d'un terme municipal a un altre sense límits, i quan se sobreexplota a la costa, qui el pateix és el centre. Per això, sí, ens hem sentit una mica abandonats.

Quins riscos implica continuar explotant aqüífers tan sobrecarregats?

Les conseqüències són les que ja veiem: hi ha pous que simplement han deixat de donar aigua i no se'n pot extreure més. No queda cap altra opció que cercar solucions alternatives, com portar aigua en camions cisterna, fer noves canalitzacions o trobar pous diferents. Però els aqüífers de Mallorca, en general, estan sobreexplotats, i la solució no implica perforar nous pous, encara que de vegades no hi hagi més remei. L'única sortida real és connectar el Pla amb la xarxa d'aigua dessalada, que pot garantir el futur abastament.

Què és exactament el projecte d'interconnexió amb la xarxa d'aigua dessalada?

Al Pla Hidrològic de les Balears està previst que l'aigua de la xarxa en alta arribi fins a un dels nostres municipis. Des d'aquí es construirà un dipòsit on aquesta aigua es redistribuirà a diferents pobles. El que hem fet és demanar un ajut al Consell de Mallorca per poder redactar el projecte d'interconnexió des de Sineu fins a Lloret i fins i tot fins a Algaida. Aquest sistema permetrà canalitzar l'aigua dessalada fins als municipis del Pla que avui no en disposen.

Aquesta connexió seria suficient per garantir el subministrament en el futur?

Creiem que sí, amb aquest projecte n'hi hauria prou, per descomptat. Però no és res a resoldre a curt termini: no serà qüestió d'un any ni de dos. Està previst que l'aigua dessalada arribi a Sineu el 2027 i, a partir d'aquí, començaran les obres de canalització, que són complexes i de gran envergadura. Ara estem redactant el projecte, que després s'haurà de licitar. A més, ja hem demanat col·laboració al Govern i a la conselleria responsable perquè assumeixin l'execució, perquè els ajuntaments no tenim competències ni mitjans per dur a terme una obra d'aquest tipus.

Sovint han denunciat que els terminis i els requisits de les subvencions no s'adapten als petits municipis. Què hauria de canviar?

El que sempre demanem és que la comarca del Pla es consideri com una zona prioritària, perquè els aqüífers estan en una situació molt crítica. A més, es tracta d'obres que no afecten només un municipi, sinó diversos. Són projectes en alta, d'interès general, i per això demanem que sigui el mateix Govern qui els executi directament i amb urgència. La situació ja no permet més demores ni solucions parcials.

Què significaria assolir la seguretat hídrica per al Pla?

La seguretat hídrica arribarà quan l'aigua dessalada arribi a tots els municipis i puguem, d'alguna manera, prescindir dels aqüífers. Només aleshores podrem parlar d'estabilitat i un futur sostenible per a la comarca.

Creu que aquesta vegada sí que s'aconseguirà una solució definitiva?

Sí, és el compromís que tenim des del Govern. Crec que, per fi, s'han adonat que la situació és molt greu i estan prenent cartes a l'assumpte. Hi ha voluntat política per actuar i assumir la responsabilitat que aquesta situació requereix.

Per acabar, quin missatge als ciutadans del Pla de Mallorca?

Als ciutadans els demanaria que entenguessin que l'aigua és un bé escàs, que en facin un ús responsable i que no es malbarati ni una gota.