Els murs de pedra en sec són un dels elements més distintius del paisatge tradicional de Menorca. Aixecats sense morter, aquestes parets han servit durant generacions per a organitzar el territori, protegir cultius i guiar camins. La pervivència d'aquesta tècnica mil·lenària —i de l'ofici del paredador, artesà especialista en aquest art— és fonamental per a comprendre i conservar la identitat rural de l'illa.
A Menorca, els murs de pedra en sec —coneguts també com pedreres o parets de tàpia— conformen un teixit continu que articula finques, delimita camins i acompanya el traçat del Camí de Cavalls. Construïts únicament amb pedres locals encaixades sense argamassa, aquests elements responen a un saber pràctic que combina equilibri, selecció de material i respecte per l'orografia. A més de la seva funció útil, aquests murs constitueixen un patrimoni cultural immaterial i material que integra paisatge, tècniques tradicionals i memòria col·lectiva. La seva presència en l'entorn no sols organitza l'espai agrícola, sinó que també ajuda a controlar l'erosió, canalitzar aigües i proporcionar refugi a espècies de fauna i flora pròpies d'ambients secs i rocosos.
En el vídeo de la sèrie Vigies del Passat coneixerem a Joan Carles Bargur, paredador menorquí dedicat a aquesta tècnica tradicional. A través del seu testimoniatge i el seu treball diari, el vídeo ens acosta a la construcció i restauració de murs de pedra seca, mostrant com aquest ofici ancestral continua sent essencial per a mantenir viu un patrimoni construït al llarg de segles. La peça també explora com aquests elements defineixen el paisatge del Camí de Cavalls i per què la seva conservació està lligada a la identitat cultural i rural de Menorca.
No s'han trobat projectes relacionats.
Notícies i articles sobre Turisme Sostenible