“Si estimam la Serra, l'hem de cuidar”

Per què actuar ara amb aquest projecte de sanejament forestal?

La necessitat sorgeix després del pas de temporals recents, com la tempesta Juliette i altres episodis de mal temps, que van deixar moltíssims arbres tombats a la Serra. El bosc acumulava gran quantitat de massa forestal morta, cosa que representa un risc evident d'incendi. La magnitud de la situació es podia considerar gairebé una catàstrofe. Des del Consorci vam decidir que calia actuar, aportar el nostre gra de sorra i contribuir a retirar aquesta massa morta dels boscos per reduir el perill. La idea és començar a netejar el que es pugui, actuar a les zones més problemàtiques i guanyar temps davant d'un risc que no fa més que augmentar.

Amb quins criteris s'han escollit les zones d'actuació?

Es va signar un contracte amb l'empresa encarregada d'executar la neteja, però el primer va ser parlar amb els ajuntaments de la Serra. Els demanem que ens indiquessin a quines zones consideraven prioritari actuar. Cada municipi ens va enviar plànols assenyalant hectàrees concretes que podien suposar un risc: zones properes a poblacions, àrees amb alt perill d'incendi o enclavaments especialment sensibles. Amb aquestes dades, traslladem les ordres a l'empresa perquè hi comenci la neteja. El pressupost és limitat i, per tant, s'aplicarà un criteri d'ordre d'arribada: s'actua als llocs sol·licitats primer. Això no obstant, no es tracta només de rapidesa: també cal valorar la perillositat. Pot ser que un ajuntament no fos el primer a demanar-ho, però si la zona presenta un risc greu, es donarà prioritat.

Quins ajuntaments hi han sol·licitat participar?

De moment hem rebut deu sol·licituds de municipis de la Serra. Entre ells hi ha Sóller, Calvià i Andratx. Són ajuntaments que han detectat zones prioritàries i ens ho han comunicat. El criteri principal és l'ordre de petició, però com he dit, també tindrem en compte la urgència i el nivell de perill de cada àrea.

Com influeix l‟augment de superfície forestal en el risc d‟incendi?

En els darrers 20 o 30 anys, amb l'abandonament progressiu dels cultius, la pineda ha envaït grans superfícies de la Serra. Això ha suposat un perill enorme. La gent sol entendre la cura del bosc com plantar arbres, però no sempre comprèn que també cal tallar-los. Aclarir pinedes i reduir densitats és una mesura de prevenció bàsica. Si deixem que el bosc avanci sense gestió, es converteix en un polvorí. L'acumulació de branques i arbres fa pràcticament impossible frenar un incendi quan es desferma. El 2013 ja ho vam veure: un foc es va propagar durant dies perquè la pineda, molt inflamable, no era gestionada. Només es va apagar quan va arribar a zones de muntanya baixa. Per això insistim que recuperar terrenys agrícoles també és crear tallafocs naturals.

Quin impacte tenen els arbres caiguts sobre la biodiversitat i la seguretat?

Els arbres estirats generen un problema afegit: són focus de plagues i malalties. Després de la tempesta Juliette, per exemple, van caure moltes alzines. En analitzar els troncs vam veure que estaven buits, atacats per insectes perforadors. Això vol dir que quan l'arbre cau, la plaga s'estén fàcilment a exemplars sans. Per tant, no n'hi ha prou de retirar arbres caiguts: també cal tallar i sanejar els que estan afectats per salvar els que encara romanen en bon estat. Si no es fa, el problema es multiplica exponencialment.

El projecte preveu aprofitar la biomassa. Com es farà servir?

Al principi pensem a donar-li un ús més elaborat a la fusta, com ara fabricar mobles o caixes. Però després de tant de temps a terra, aquesta opció va quedar descartada: la fusta ja no és aprofitable. L'alternativa és convertir-la en estelles. El destí encara no està tancat, però la idea és que es puguin fer servir com a combustible en edificis públics, com ara col·legis o ajuntaments. Si no fos possible aprofitar-les així, llavors es deixarien sobre el terreny, complint una altra funció igual de valuosa: cobrir el terra per evitar l'erosió i crear un substrat que permeti el creixement d'un nou bosc.

Quin paper hi juga l'erosió, en aquest projecte?

El canvi climàtic fa que les tempestes siguin cada cop més violentes. Quan el terra queda nu, sense coberta vegetal, la pluja arrossega la terra fèrtil. Això vol dir que el terreny perd la capacitat de regenerar un bosc sa. Per això és tan important fer servir les estelles com a cobertura: si no es poden aprofitar com a biomassa, almenys protegeixen el sòl, eviten que es perdi i permeten que la regeneració forestal sigui possible.

Com us ha ajudat el finançament de l'ITS en aquest projecte?

El finançament de l'Impost de Turisme Sostenible ens ha permès impulsar un projecte de sanejament forestal a la Serra. La inversió és fonamental perquè no només redueix el risc d'incendis, sinó que també ajuda a recuperar patrimoni agrícola i cultural. Gran part del paisatge de la Serra el va crear l'agricultura tradicional, amb feixes, fonts i murs de pedra. Recuperar antics camps de cultiu significa també crear tallafocs naturals. En molts casos, tallar pins i recuperar zones agrícoles pot ser més segur que mantenir un bosc dens i sense gestionar. Per nosaltres, aquesta inversió és una manera de millorar la seguretat, preservar el paisatge i mantenir viva la memòria històrica del territori.

Quin missatge transmetria als que estimen la Serra de Tramuntana?

La Serra és petita, amb prou feines compta amb 90 quilòmetres, i està molt humanitzada: els murs de pedra arriben fins als cims. A més, cada cop més gent la visita. Després de la pandèmia, l'afluència es va disparar i es va convertir en un caos a alguns llocs. Cal ser conscients que voler la Serra no significa poder accedir-hi sempre i en qualsevol circumstància. De vegades caldrà acceptar restriccions, ja sigui per protegir un riu, evitar incendis o regenerar una àrea. No és una limitació de llibertat: és un acte de cura. Si no ho entenem i no gestionem els usos i els accessos, un gran incendi podria arrasar la Serra de punta a punta. Hem tingut sort en els darrers anys, però no sempre serà així. El missatge és clar: si volem la Serra, l'hem de cuidar, entendre que de vegades cal tallar arbres i assumir que hi ha zones on convé no anar en determinats moments. Només així la podrem conservar per al futur.